Entrada escrita a data 13/04
Escric aquesta entrada des del tren que ens porta a l'aeroport que ens portarà de tornada a casa. Però encara no tornem! XD
Aquest any no actualitzaré el bloc tant com els altres anys, però miraré de resumir una mica les experiències que anem vivint.
Primer dia - 11/04
El dia que vam sortir de Barcelona, quan érem a l'aeroport, vam rebre un mail amb la notificació d'un retràs de 55 minuts. Vam haver d'esperar una estona i sobre les 11:30 vam embarcar, sortint a les 12.
Aquí vam espantar-nos una mica perquè el temps de connexió era d'una hora i 10 minuts i el següent vol on ens podrien recolocar si perdíem el primer arribaria dos dies més tard!!
Quan vam arribar a Amsterdam eren les 14:30 i el vol sortia a les 14:40. Per sort, al tractar-se en tots els casos de la mateixa aerolínia (KLM) ens van fer el favor d'esperar-nos a nosaltres i a alguns més que també feien la mateixa connexió. Vam anar corrents (literalment) i ja al arribar a la porta una hostessa ens va avisar que l'equipatge no arribaria "your baggage will probably not make it, it'll come with another flight". Ouch.
El trajecte va anar bé. Era el més llarg que he fet fins ara (12 hores, els anteriors van ser 9 i 10 respectivament). Ens van donar una quantitat bastant exagerada de menjar i beguda, vam mirar alguna peli, etc. El normal.
Vam arribar a Osaka sobre les 08:55. La cua d'immigració era molt més exagerada que la que he trobat els altres cops a Tokyo, possiblement vam estar una hora i quart fent cua, amb les cames que ens feien figa. Dúiem aproximadament 26 hores desperts, excepte una hora que vam poder dormir a l'avió.
Quan per fi vam acabar les gestions ens vam trobar el que temíem: les bosses no venien amb nosaltres :-(
Vam omplir el paperam i vaig reclamar alguna compensació perquè no ens sabien dir ni tan sols quan arribarien les bosses. Deien que podia ser entre 1 i 4 dies. Però canviem d'hotel casi cada dia així que era un problema (que per sort, ha tingut solució). El cas és que la compensació va ser de només 5000 yens per cap, uns 43 euros al canvi, que ens donaria per cobrir la compra del que necessitàvem per una higiene bàsica (respalls de dents, desodorant, roba interior i una samarreta).
Al sortir vam connectar-nos a una wifi per informar una mica conforma vam arribar bé. També vam canviar diners amb un canvi no massa favorable (123.50 yens per euro).
Després vam comprar un tiquet de tren i una targeta icoca amb un saldo de 1500 yens (són targetes de proximitat per pagar transport públic) i vam anar cap a Tennoji (Osaka).
Un cop allà i amb l'ajuda del GPS vam arribar fins al hostel. Vam fer el checkin però fins les 15h no ens donaven habitació. De totes maneres vam aprofitar per rentar-nos les dents, la cara i connectar-nos a la wifi una estona perquè la Saray contactés amb la Hisako per una banda i la Yuka per una altra.
Vam quedar amb la Hisako a l'estació. Ens va dir que podíem dinar plegats i després ens acompanyaria a comprar roba.
La Hisako la va conèixer la Saray al Hello Talk, no es coneixien en persona però ens va caure genial des del primer moment, és una noia molt extrovertida.
Vam anar a dinar Okonomiyaki i yakisoba a un d'aquests llocs que un turista no trobaria mai, en una de les plantes altes d'un difici.
ACTUALITZACIÓ: Acabem d'arribar a l'aeroport i per fi, dos dies més tard, ja tenim l'equipatge :-D
Continuem :-)
Després de dinar vam anar al Uniculo (o algo així) que venen de tot i a bon preu. Allà vam comprar tot el que necessitàvem per sobreviure.
Al sortir ja vam anar al hostel. Estàvem morts de son. Vam quedar amb la Hisako que descansaríem i ja li enviaríem un missatge una mica més tard per sopar junts.
El hostel és una merda, dels pitjors on he estat mai que ja és dir xD a més era una habitació compartida amb 6 persones i les parets amb la resta d'habitacions no eren parets, eren portes correderes u.u
Tot i així vam fer una migdiada de hora i mitja. Vam llevar-nos bastant millor que com ens havíem anat al llit. Vam quedar amb la Hisako a l'estació a les 19h.
Allà la vam trobar i ens esperava amb un regal per casascú, un mocador pel coll :-D (feia mooolt de fred).
Vam anar una estona a Namba a passejar i després vam tornar a Tennoji per sopar. Vam anar a un izakaya mooolt guai, un lloc super autèntic i de nou un d'aquests llocs que un turista no trobaria ni de conya. Semblava una espècie d'edifici de negocis i era a una de les plantes altes. No vaig poder fer fotos del lloc, una llàstima.
Allà vam fer un sopar molt bo a base de verdures i algo de pop i vam beure umeshu amb soda (em recorda a l'aigua de valència). Va ser una nit bastant guai, llàstima del fred que feia.
Un cop a l'hotel ja vam anar a dormir. Vam posar l'alarma a les 9 ja que vam quedar amb la Hisako a les 11h el matí següent.
Segon dia - 12/04
Quan vam llevar-nos per fi vam fer la tant desitjada dutxa i ens vam poder sentir nets i no uns porcs xD
A l'estació vam trobar-nos amb la Hisako i vam anar amb el metro fins a prop d'on hi ha el temple de la família de l'amiga de la Saray. Allà vam anar a esmorzar a una cafeteria mooolt retro amb un senyor que devia tenir 70 anys i ens va servir uns sandwhichs i un tè molt bons.
Mentre érem allà la Hisako va trucar a la Yuka, l'amiga de la Saray del temple. És curiós perquè la Hisako i la Yuka no es coneixien absolutament de res però es van fer amigues en qüestió de segons :-O
La Yuka va venir amb un Bettle blau i al sortir de la cafeteria ens va portar amb el cotxe fins a casa seva, on va aparcar i vam conèixer les seves filles de 12 i 15 anys. I és que soc el "petit" perquè tots tenen 37 anys (la Saray 36, però pel cas... XD).
Des d'allà vam anar caminant fins al temple. Vam veure algun que altre Sakura que ja havia perdut la majoria de les fulles, vam entrar a una botiga de botons (si, botons, només botons) i finalment vam arribar al temple.
El temple era molt maco, vam entrar a dins la casa on viuen els pares i el germà petit de la Yuka, que és on la Saray va viure durant un mes quan va venir el nadal de fa 5 anys.
La casa estava molt bé. El monjo (el pare de la Yuka) tenia 5 guitarres penjades a la paret, ara està malalt però resulta que fins fa poc tocava en un grup de música.
Vam fer un tè mentre xerràvem amb la família de la Yuka. Per sort la Hisako parla una mica de castellà així que quan ens encallàvem ens donava un cop de mà (ja que ningú parla anglès).
Després del tè ens vam fer una foto plegats i ens van ensenyar una mica la zona de tombes i el temple. Fins i tot em van deixar entrar i fer fotos a un petit recinte amb una estatua de buda i unes escriptures que després la Saray em va dir que està prohibit a tothom qui no sigui monjo o la família d'una persona que hagi mort recentment, així que em puc considerar afortunat i halagat :-P
La mare de la Yuka va intentar fer-me una explicació sobre perquè buda té diferents cares però en japonès era molt difícil així que va ser bastant breu. De totes maneres vaig entendre que segons què demanis a buda aquest apareix amb una cara o una altra.
Quan vam acabar vam sortir i ens vam fer una foto plegats a l'entrada del temple, que no penjaré per respecte a la família.
Per cert, el germà petit de la Yuka és més jove que jo (té 28 anys) però ara és el monjo del temple que s'ocupa de tot (els funerals, etc).
Després ja vam anar cap al castell d'Osaka. Pel camí vam comprar una cervesa i vam aprofitar per anar al lavabo.
Al arribar vam entrar a les muralles i vam prendre la cervesa mentre la Yuka començava la seva marató de menjar. Pesa 15kg menys que jo però MAI a la vida he vist a ningú menjar tant. Una cosa bàrbara.
Després de la cervesa vam anar fins el castell i ens vam fer unes quantes fotos, però no vam entrar perquè hi havia massa cua.
Al sortir vam anar a una zona on hi havia molts cirerers que encara tenien les fulles i moltíssima gent estava fent picnic tot i que feia un temps no gaire bo (molt vent i nublat). També feien alguns actes amb gent tocant timbals i hi havia paradetes de menjar per les que la Yuka va passar vàries vegades xD
Al cap d'una estona vam fer via cap a Namba perquè deien d'anar a un restaurant de Sushi molt bo i com que no havíem dinat volíem fer un combo dinar-berenar-sopar.
Al arribar allà, però, la Yuka va dir que ens volia veure en un karaoke i com que cap de nosaltres hi hem estat mai vam estar totalment d'acord.
Bé, va ser divertit, ho deixarem aquí xD
Vam beure i vam menjar. Vam fer una ruleta russa amb un takoyaki (boles de pop) on hi havia un que era una bomba de wasabi... que em va tocar a mi. I us ho dic, m'agrada molt el picant i a hokkaido vaig menjar a l'anterior viatge makis dinamita (el més picant que havia provat mai) però... aquest takoyaki era com 20 makis dinamita que esclataven un per un cada cop que masticaves. Hi ha documents gràfics en video del moment que encara no tinc a les meves mans, ja veurem si decideixo penjar-ho xDD
Sortint del karaoke després d'una hora i mitja de fer el ridícul (divertidíssim, això si xD) vam sortir de namba per anar caminant fins a un carreró on hi havia el restaurant de sushi. I quin sushi! Espectacular. També vam beure cervesa i sake.
Una cosa que m'està sorprenent és que estem anant a uns restaurants amb un menjar de molta qualitat, on hem menjat i begut molt i en cap cas ha superat els 25 euros per cap.
Quan vam marxar eren les 9 i poc i ens vam acomiadar de la Hisako que avui al matí treballava. La Yuka també però sembla que li va molt la festa (havia menjat més sushi que ningú, begut més cervesa que ningú i ella era la que insistia en seguir menjant i bevent, brutal xD)
Ens va portar a un lloc increïble, d'aquests que ni et penses que puguin existir. Era un restaurant on menjaves... el que pescaves! Literalment. Vam pescar el nostre sopar, un peix (rodaballo, no sé com es diu en català, en japonés és hirame) i una 'langosta' (en català no sé com es diu xD en japonés és iseebi).
El lloc on menjaves tenia forma de vaixell amb els peixos nadant al voltant, molt original. Vam beure un parell de cerveses de mig litre (la Yuka tres, como no xD) i el peix era sashimi, fregit i una sopa de miso espectaculars. Recent pescats, està clar, millor impossible.
El compte no va passar de 25 euros de nou, sorprenent.
Vam acomiadar-nos de la Yuka a l'estació i ja vam fer camí a l'hotel.
Tercer dia - 13/04
Avui al matí han trucat de l'aeroport per avisar que les maletes han arribat. Per fi! Ens hem dutxat, les hem recollit, hem activat el Japan Rail Pass i ara som arribant a Shin-Osaka on agafarem el tren fins a Hiroshima per agafar el ferry a Miyajima.
Fins la propera entrada! :-D
Escric aquesta entrada des del tren que ens porta a l'aeroport que ens portarà de tornada a casa. Però encara no tornem! XD
Aquest any no actualitzaré el bloc tant com els altres anys, però miraré de resumir una mica les experiències que anem vivint.
Primer dia - 11/04
El dia que vam sortir de Barcelona, quan érem a l'aeroport, vam rebre un mail amb la notificació d'un retràs de 55 minuts. Vam haver d'esperar una estona i sobre les 11:30 vam embarcar, sortint a les 12.
Aquí vam espantar-nos una mica perquè el temps de connexió era d'una hora i 10 minuts i el següent vol on ens podrien recolocar si perdíem el primer arribaria dos dies més tard!!
Quan vam arribar a Amsterdam eren les 14:30 i el vol sortia a les 14:40. Per sort, al tractar-se en tots els casos de la mateixa aerolínia (KLM) ens van fer el favor d'esperar-nos a nosaltres i a alguns més que també feien la mateixa connexió. Vam anar corrents (literalment) i ja al arribar a la porta una hostessa ens va avisar que l'equipatge no arribaria "your baggage will probably not make it, it'll come with another flight". Ouch.
El trajecte va anar bé. Era el més llarg que he fet fins ara (12 hores, els anteriors van ser 9 i 10 respectivament). Ens van donar una quantitat bastant exagerada de menjar i beguda, vam mirar alguna peli, etc. El normal.
Vam arribar a Osaka sobre les 08:55. La cua d'immigració era molt més exagerada que la que he trobat els altres cops a Tokyo, possiblement vam estar una hora i quart fent cua, amb les cames que ens feien figa. Dúiem aproximadament 26 hores desperts, excepte una hora que vam poder dormir a l'avió.
Quan per fi vam acabar les gestions ens vam trobar el que temíem: les bosses no venien amb nosaltres :-(
Vam omplir el paperam i vaig reclamar alguna compensació perquè no ens sabien dir ni tan sols quan arribarien les bosses. Deien que podia ser entre 1 i 4 dies. Però canviem d'hotel casi cada dia així que era un problema (que per sort, ha tingut solució). El cas és que la compensació va ser de només 5000 yens per cap, uns 43 euros al canvi, que ens donaria per cobrir la compra del que necessitàvem per una higiene bàsica (respalls de dents, desodorant, roba interior i una samarreta).
Al sortir vam connectar-nos a una wifi per informar una mica conforma vam arribar bé. També vam canviar diners amb un canvi no massa favorable (123.50 yens per euro).
Després vam comprar un tiquet de tren i una targeta icoca amb un saldo de 1500 yens (són targetes de proximitat per pagar transport públic) i vam anar cap a Tennoji (Osaka).
Un cop allà i amb l'ajuda del GPS vam arribar fins al hostel. Vam fer el checkin però fins les 15h no ens donaven habitació. De totes maneres vam aprofitar per rentar-nos les dents, la cara i connectar-nos a la wifi una estona perquè la Saray contactés amb la Hisako per una banda i la Yuka per una altra.
Vam quedar amb la Hisako a l'estació. Ens va dir que podíem dinar plegats i després ens acompanyaria a comprar roba.
La Hisako la va conèixer la Saray al Hello Talk, no es coneixien en persona però ens va caure genial des del primer moment, és una noia molt extrovertida.
Vam anar a dinar Okonomiyaki i yakisoba a un d'aquests llocs que un turista no trobaria mai, en una de les plantes altes d'un difici.
ACTUALITZACIÓ: Acabem d'arribar a l'aeroport i per fi, dos dies més tard, ja tenim l'equipatge :-D
Continuem :-)
Després de dinar vam anar al Uniculo (o algo així) que venen de tot i a bon preu. Allà vam comprar tot el que necessitàvem per sobreviure.
Al sortir ja vam anar al hostel. Estàvem morts de son. Vam quedar amb la Hisako que descansaríem i ja li enviaríem un missatge una mica més tard per sopar junts.
El hostel és una merda, dels pitjors on he estat mai que ja és dir xD a més era una habitació compartida amb 6 persones i les parets amb la resta d'habitacions no eren parets, eren portes correderes u.u
Tot i així vam fer una migdiada de hora i mitja. Vam llevar-nos bastant millor que com ens havíem anat al llit. Vam quedar amb la Hisako a l'estació a les 19h.
Allà la vam trobar i ens esperava amb un regal per casascú, un mocador pel coll :-D (feia mooolt de fred).
Vam anar una estona a Namba a passejar i després vam tornar a Tennoji per sopar. Vam anar a un izakaya mooolt guai, un lloc super autèntic i de nou un d'aquests llocs que un turista no trobaria ni de conya. Semblava una espècie d'edifici de negocis i era a una de les plantes altes. No vaig poder fer fotos del lloc, una llàstima.
Allà vam fer un sopar molt bo a base de verdures i algo de pop i vam beure umeshu amb soda (em recorda a l'aigua de valència). Va ser una nit bastant guai, llàstima del fred que feia.
Un cop a l'hotel ja vam anar a dormir. Vam posar l'alarma a les 9 ja que vam quedar amb la Hisako a les 11h el matí següent.
Segon dia - 12/04
Quan vam llevar-nos per fi vam fer la tant desitjada dutxa i ens vam poder sentir nets i no uns porcs xD
A l'estació vam trobar-nos amb la Hisako i vam anar amb el metro fins a prop d'on hi ha el temple de la família de l'amiga de la Saray. Allà vam anar a esmorzar a una cafeteria mooolt retro amb un senyor que devia tenir 70 anys i ens va servir uns sandwhichs i un tè molt bons.
Mentre érem allà la Hisako va trucar a la Yuka, l'amiga de la Saray del temple. És curiós perquè la Hisako i la Yuka no es coneixien absolutament de res però es van fer amigues en qüestió de segons :-O
La Yuka va venir amb un Bettle blau i al sortir de la cafeteria ens va portar amb el cotxe fins a casa seva, on va aparcar i vam conèixer les seves filles de 12 i 15 anys. I és que soc el "petit" perquè tots tenen 37 anys (la Saray 36, però pel cas... XD).
Des d'allà vam anar caminant fins al temple. Vam veure algun que altre Sakura que ja havia perdut la majoria de les fulles, vam entrar a una botiga de botons (si, botons, només botons) i finalment vam arribar al temple.
El temple era molt maco, vam entrar a dins la casa on viuen els pares i el germà petit de la Yuka, que és on la Saray va viure durant un mes quan va venir el nadal de fa 5 anys.
La casa estava molt bé. El monjo (el pare de la Yuka) tenia 5 guitarres penjades a la paret, ara està malalt però resulta que fins fa poc tocava en un grup de música.
Vam fer un tè mentre xerràvem amb la família de la Yuka. Per sort la Hisako parla una mica de castellà així que quan ens encallàvem ens donava un cop de mà (ja que ningú parla anglès).
Després del tè ens vam fer una foto plegats i ens van ensenyar una mica la zona de tombes i el temple. Fins i tot em van deixar entrar i fer fotos a un petit recinte amb una estatua de buda i unes escriptures que després la Saray em va dir que està prohibit a tothom qui no sigui monjo o la família d'una persona que hagi mort recentment, així que em puc considerar afortunat i halagat :-P
La mare de la Yuka va intentar fer-me una explicació sobre perquè buda té diferents cares però en japonès era molt difícil així que va ser bastant breu. De totes maneres vaig entendre que segons què demanis a buda aquest apareix amb una cara o una altra.
Quan vam acabar vam sortir i ens vam fer una foto plegats a l'entrada del temple, que no penjaré per respecte a la família.
Per cert, el germà petit de la Yuka és més jove que jo (té 28 anys) però ara és el monjo del temple que s'ocupa de tot (els funerals, etc).
Després ja vam anar cap al castell d'Osaka. Pel camí vam comprar una cervesa i vam aprofitar per anar al lavabo.
Al arribar vam entrar a les muralles i vam prendre la cervesa mentre la Yuka començava la seva marató de menjar. Pesa 15kg menys que jo però MAI a la vida he vist a ningú menjar tant. Una cosa bàrbara.
Després de la cervesa vam anar fins el castell i ens vam fer unes quantes fotos, però no vam entrar perquè hi havia massa cua.
Al sortir vam anar a una zona on hi havia molts cirerers que encara tenien les fulles i moltíssima gent estava fent picnic tot i que feia un temps no gaire bo (molt vent i nublat). També feien alguns actes amb gent tocant timbals i hi havia paradetes de menjar per les que la Yuka va passar vàries vegades xD
Al cap d'una estona vam fer via cap a Namba perquè deien d'anar a un restaurant de Sushi molt bo i com que no havíem dinat volíem fer un combo dinar-berenar-sopar.
Al arribar allà, però, la Yuka va dir que ens volia veure en un karaoke i com que cap de nosaltres hi hem estat mai vam estar totalment d'acord.
Bé, va ser divertit, ho deixarem aquí xD
Vam beure i vam menjar. Vam fer una ruleta russa amb un takoyaki (boles de pop) on hi havia un que era una bomba de wasabi... que em va tocar a mi. I us ho dic, m'agrada molt el picant i a hokkaido vaig menjar a l'anterior viatge makis dinamita (el més picant que havia provat mai) però... aquest takoyaki era com 20 makis dinamita que esclataven un per un cada cop que masticaves. Hi ha documents gràfics en video del moment que encara no tinc a les meves mans, ja veurem si decideixo penjar-ho xDD
Sortint del karaoke després d'una hora i mitja de fer el ridícul (divertidíssim, això si xD) vam sortir de namba per anar caminant fins a un carreró on hi havia el restaurant de sushi. I quin sushi! Espectacular. També vam beure cervesa i sake.
Una cosa que m'està sorprenent és que estem anant a uns restaurants amb un menjar de molta qualitat, on hem menjat i begut molt i en cap cas ha superat els 25 euros per cap.
Quan vam marxar eren les 9 i poc i ens vam acomiadar de la Hisako que avui al matí treballava. La Yuka també però sembla que li va molt la festa (havia menjat més sushi que ningú, begut més cervesa que ningú i ella era la que insistia en seguir menjant i bevent, brutal xD)
Ens va portar a un lloc increïble, d'aquests que ni et penses que puguin existir. Era un restaurant on menjaves... el que pescaves! Literalment. Vam pescar el nostre sopar, un peix (rodaballo, no sé com es diu en català, en japonés és hirame) i una 'langosta' (en català no sé com es diu xD en japonés és iseebi).
El lloc on menjaves tenia forma de vaixell amb els peixos nadant al voltant, molt original. Vam beure un parell de cerveses de mig litre (la Yuka tres, como no xD) i el peix era sashimi, fregit i una sopa de miso espectaculars. Recent pescats, està clar, millor impossible.
El compte no va passar de 25 euros de nou, sorprenent.
Vam acomiadar-nos de la Yuka a l'estació i ja vam fer camí a l'hotel.
Tercer dia - 13/04
Avui al matí han trucat de l'aeroport per avisar que les maletes han arribat. Per fi! Ens hem dutxat, les hem recollit, hem activat el Japan Rail Pass i ara som arribant a Shin-Osaka on agafarem el tren fins a Hiroshima per agafar el ferry a Miyajima.
Fins la propera entrada! :-D
3 comentaris:
Sembla q ho esteu disfrutant a tope! Bon inici de viatge (a part del tema de les maletes, però q ara ja les teniu amb vosaltres :)). Està super bé al conèixer gent d'allà q us portin a veure llocs autèntics! :)
Ara...una botiga només de botons? Agh, allà a mi no m'hi trobarien mai XD
Sembla q ho esteu disfrutant a tope! Bon inici de viatge (a part del tema de les maletes, però q ara ja les teniu amb vosaltres :)). Està super bé al conèixer gent d'allà q us portin a veure llocs autèntics! :)
Ara...una botiga només de botons? Agh, allà a mi no m'hi trobarien mai XD
Com mola, Xavi! Les vivències que expliques són úniques, és espectacular poder tenir experiències tant autèntiques i tant allunyades del típic turisme. Es nota que ho estàs gaudint a tope, a veure si encara va a millor!!
I volem les proves de la bomba de wasabi, no m'ho puc ni imaginar ;)
Publica un comentari a l'entrada