Entrada escrita en data 14/04
Dia 3 (segona meitat) - 13/04
Quan vam arribar a Shin-Osaka vam comprar alguna cosa per dinar pel camí i vam agafar el shinkansen cap a Hiroshima. Un cop allà vam anar fins a Miyajima-Guchi, on vam pujar al ferry que ens portava a Miyajima.
Al arribar vam mirar un mapa i vam veure que calia travessar pràcticament mitja illa fins arribar al Ryokan on ens havíem d'allotjar (però vaja, és un quart d'hora a pas lleuger). Així doncs vam fer camí carregats amb les bosses mentre fèiem algunes fotos.
Quan vam entrar al Ryokan vam fer el check-in, tot en japonès (igualment tampoc parlaven anglès) i vam pujar a l'habitació.
La veritat és que ens va agradar molt, era una habitació típica japonesa, molt acollidora, amb el seu rebedor, el lavabo, una banyera separada en una altra zona, el menjador-habitació -havíem de muntar els futons nosaltres mateixos allà- i una petita secció apartada per portes correderes amb dues butaques, una tauleta, una Kettle i una nevera junt a un finestral que donava al bosc. Al menjador hi havia diversos mobles, una tv, i una taula japonesa amb 3 "cadires" (a nivell del terra) on servir el tè.
Allà vam desfer les bosses -per fi!!-, vam deixar carregant els gadgets i després d'una dutxa vam preparar tres tès que ens van ajudar a relaxar-nos una mica per primera vegada en tot el viatge.
Cap a les 18:30 vam sortir per buscar un lloc on sopar mentre passejàvem una mica i anàvem fent algunes fotos més, de fet el primer que vam fer és retrocedir fins al port per mirar si hi havia taquilles on poguéssim deixar les bosses el dia següent al matí per no haver-les de carregar des de l'hotel quan marxéssim al migdia. En el passeig que dóna al Tori havien encès totes les làmpares de pedra que donava un toc molt maco.
Després de comprovar això vam decidir anar a un dels restaurants que havíem vist que ens va semblar bastant barat i tenia bona pinta. Tot un encert.
El restaurant era el típic de taules baixetes on seies sobre el tatami i tens un hueco per les cames. Vam demanar dos yakisoba i un yakiudon (el mateix però fideus més grans) i tres cerveses de barril.
Abans de que portessin el sopar ja estàvem fent fotos i bàsicament rient-nos de nosaltres mateixos xD
El menjar era boníssim. Eren 700 yens molt ben invertits per tractar-se d'una zona turística. Menjant i xerrant es van fer les 20:30 i bàsicament van venir a fer-nos fora, amablement, això si.
Sortint d'allà ja era totalment de nit i com que tot era tancat vam començar a caminar pel passeig. Aquí ja vam començar a muntar-nos les nostres parres, per començar amb els tres cèrvols que estaven fent alguna cosa d'amagat darrere d'una paret i sota una ombra.
Caminant una mica més vam arribar a la zona on es veu el Tori. La marea havia baixat bastant. Vam començar a fer-nos algunes fotos des de dalt, hi havia 5 o 6 persones més, la resta estava desèrtic. Eren les 20:41 quan l'Álex va decidir que es veia capaç de caminar fins la porta esquivant tots els bassals que la mar havia deixat enrere.
Vam començar a baixar les escales enmig de la foscor, ja que les làmpares de pedra iluminaven només la part de dalt del passeig. Vam anar esquivant les molses i els bassals i poc a poc vam acostar-nos fins al Tori. Eren les 20:43 quan vam adonar-nos, a mig camí, que venia un noi seguint les nostres passes amb una llanterna a la mà; "Ya están los envidiosos", va dir l'Álex. El vam ignorar i vam arribar al peu del Tori.
Allà vam fer algunes fotos i quan va arribar el noi -ja que havia vingut- li vam demanar que ens fes una foto als tres junts... i aleshores es quan vam veure l'horda de zombies. Una marea de cossos envoltats de la foscor que s'acostaven del no res, tambalejants, alguns amb unes llanternes que anaven iluminant el terra amb moviments irregulars, que d'alguna manera havien sentit la nostra presència i els seus instints primaris els va obligar a seguir les nostres passes. N'hi havia bastants que vestien amb kimonos; d'altres portaven roba normal. Però tots tenien la mateixa brillantor obsessiva als seus ulls i quan van arribar van envoltar els peus del Tori i van començar a posar les urpes al damunt.
Eren les 20:48. Feia 7 minuts estaven tant la platja com el passeig buits, a excepció de les 5 o 6 persones que hi havia a dalt. De sobte ens vèiem envoltats de possiblement 40 o 50 persones que estaven -literalment- clavant monedes al Tori i fent-se fotos. Havíem obert la caixa de pandora. Però tant se val, nosaltres havíem estat els primers i érem els únics que vam poder tenir l'exclusiva del Tori durant una estona :-)
Cap a les 20:50 vam començar els nostres experiments sobre viatges en el temps i teletransportar-nos a la nau Enterprise que orbitava al voltant del planeta. L'Álex gairabé acaba amb la part alta del cos separat de la part baixa. I de tot això, tenim documents gràfics xD
Quan ens vam cansar de fer fotos i tant riure vam fer camí cap al Ryokan. Ens vam recordar que teníem l'ampolla de Sake de sakura que ens va regalar la Hisako (crec que no ho havia escrit al bloc) i com que era molt tard vam pensar que era bona idea beure-la a l'hotel i així era un pes afegit del que desfer-nos.
Just abans d'arribar a l'hotel vam veure una parada de bus, ens vam acostar a mirar de què anava per si ens interessava i de sobte vaig dir en conya "Es un sitio perfecto para recrear la escena de Totoro en la parada de bus". I és que tant se val que fos conya, ja no sé qui va ser que va treure un paraigües de la maleta i van posar-se mans a l'obra. També hi ha documents gràfics que confirmen que és un fet verídic.
Un cop a l'habitació ja vam rematar quan vam posar-nos el Yukata i vam fer una sessió completa de fotos. Aquesta si que no té desperdici xD
Finalment vam prendre el sake que era súper suau i vam anar a descansar, que a l'endemà ens esperava un dia molt mogut!
Dia 3 (segona meitat) - 13/04
Quan vam arribar a Shin-Osaka vam comprar alguna cosa per dinar pel camí i vam agafar el shinkansen cap a Hiroshima. Un cop allà vam anar fins a Miyajima-Guchi, on vam pujar al ferry que ens portava a Miyajima.
Al arribar vam mirar un mapa i vam veure que calia travessar pràcticament mitja illa fins arribar al Ryokan on ens havíem d'allotjar (però vaja, és un quart d'hora a pas lleuger). Així doncs vam fer camí carregats amb les bosses mentre fèiem algunes fotos.
Quan vam entrar al Ryokan vam fer el check-in, tot en japonès (igualment tampoc parlaven anglès) i vam pujar a l'habitació.
La veritat és que ens va agradar molt, era una habitació típica japonesa, molt acollidora, amb el seu rebedor, el lavabo, una banyera separada en una altra zona, el menjador-habitació -havíem de muntar els futons nosaltres mateixos allà- i una petita secció apartada per portes correderes amb dues butaques, una tauleta, una Kettle i una nevera junt a un finestral que donava al bosc. Al menjador hi havia diversos mobles, una tv, i una taula japonesa amb 3 "cadires" (a nivell del terra) on servir el tè.
Allà vam desfer les bosses -per fi!!-, vam deixar carregant els gadgets i després d'una dutxa vam preparar tres tès que ens van ajudar a relaxar-nos una mica per primera vegada en tot el viatge.
Cap a les 18:30 vam sortir per buscar un lloc on sopar mentre passejàvem una mica i anàvem fent algunes fotos més, de fet el primer que vam fer és retrocedir fins al port per mirar si hi havia taquilles on poguéssim deixar les bosses el dia següent al matí per no haver-les de carregar des de l'hotel quan marxéssim al migdia. En el passeig que dóna al Tori havien encès totes les làmpares de pedra que donava un toc molt maco.
Després de comprovar això vam decidir anar a un dels restaurants que havíem vist que ens va semblar bastant barat i tenia bona pinta. Tot un encert.
El restaurant era el típic de taules baixetes on seies sobre el tatami i tens un hueco per les cames. Vam demanar dos yakisoba i un yakiudon (el mateix però fideus més grans) i tres cerveses de barril.
Abans de que portessin el sopar ja estàvem fent fotos i bàsicament rient-nos de nosaltres mateixos xD
El menjar era boníssim. Eren 700 yens molt ben invertits per tractar-se d'una zona turística. Menjant i xerrant es van fer les 20:30 i bàsicament van venir a fer-nos fora, amablement, això si.
Sortint d'allà ja era totalment de nit i com que tot era tancat vam començar a caminar pel passeig. Aquí ja vam començar a muntar-nos les nostres parres, per començar amb els tres cèrvols que estaven fent alguna cosa d'amagat darrere d'una paret i sota una ombra.
Caminant una mica més vam arribar a la zona on es veu el Tori. La marea havia baixat bastant. Vam començar a fer-nos algunes fotos des de dalt, hi havia 5 o 6 persones més, la resta estava desèrtic. Eren les 20:41 quan l'Álex va decidir que es veia capaç de caminar fins la porta esquivant tots els bassals que la mar havia deixat enrere.
Vam començar a baixar les escales enmig de la foscor, ja que les làmpares de pedra iluminaven només la part de dalt del passeig. Vam anar esquivant les molses i els bassals i poc a poc vam acostar-nos fins al Tori. Eren les 20:43 quan vam adonar-nos, a mig camí, que venia un noi seguint les nostres passes amb una llanterna a la mà; "Ya están los envidiosos", va dir l'Álex. El vam ignorar i vam arribar al peu del Tori.
Allà vam fer algunes fotos i quan va arribar el noi -ja que havia vingut- li vam demanar que ens fes una foto als tres junts... i aleshores es quan vam veure l'horda de zombies. Una marea de cossos envoltats de la foscor que s'acostaven del no res, tambalejants, alguns amb unes llanternes que anaven iluminant el terra amb moviments irregulars, que d'alguna manera havien sentit la nostra presència i els seus instints primaris els va obligar a seguir les nostres passes. N'hi havia bastants que vestien amb kimonos; d'altres portaven roba normal. Però tots tenien la mateixa brillantor obsessiva als seus ulls i quan van arribar van envoltar els peus del Tori i van començar a posar les urpes al damunt.
Eren les 20:48. Feia 7 minuts estaven tant la platja com el passeig buits, a excepció de les 5 o 6 persones que hi havia a dalt. De sobte ens vèiem envoltats de possiblement 40 o 50 persones que estaven -literalment- clavant monedes al Tori i fent-se fotos. Havíem obert la caixa de pandora. Però tant se val, nosaltres havíem estat els primers i érem els únics que vam poder tenir l'exclusiva del Tori durant una estona :-)
Cap a les 20:50 vam començar els nostres experiments sobre viatges en el temps i teletransportar-nos a la nau Enterprise que orbitava al voltant del planeta. L'Álex gairabé acaba amb la part alta del cos separat de la part baixa. I de tot això, tenim documents gràfics xD
Quan ens vam cansar de fer fotos i tant riure vam fer camí cap al Ryokan. Ens vam recordar que teníem l'ampolla de Sake de sakura que ens va regalar la Hisako (crec que no ho havia escrit al bloc) i com que era molt tard vam pensar que era bona idea beure-la a l'hotel i així era un pes afegit del que desfer-nos.
Just abans d'arribar a l'hotel vam veure una parada de bus, ens vam acostar a mirar de què anava per si ens interessava i de sobte vaig dir en conya "Es un sitio perfecto para recrear la escena de Totoro en la parada de bus". I és que tant se val que fos conya, ja no sé qui va ser que va treure un paraigües de la maleta i van posar-se mans a l'obra. També hi ha documents gràfics que confirmen que és un fet verídic.
Un cop a l'habitació ja vam rematar quan vam posar-nos el Yukata i vam fer una sessió completa de fotos. Aquesta si que no té desperdici xD
Finalment vam prendre el sake que era súper suau i vam anar a descansar, que a l'endemà ens esperava un dia molt mogut!
3 comentaris:
Wow! Què bonic! Gaudiu cada instant.
Wow! Què bonic! Gaudiu cada instant.
Però el sake va ser abans o després de les fotos? :-P
Publica un comentari a l'entrada