Entrada escrita en data 19/04
Dia 5 - Intent infructuós d'anada a Yakushima :-(
Aquest és un dia per no recordar. La veritat és que la baixada d'ànims va ser brutal.
Ens vam llevar a les 5 del matí per agafar el Shinkansen de les 06:12 de la matinada cap a Kagoshima. Tot ho dúiem ben quadrat, vam arribar sense problemes a Kagoshima després d'una hora i quart de trajecte i vam fer un transbord d'una parada fins a Kagoshima-chuo.
Un cop allà vam orientar-nos amb un edifici característic que apareixia al mapa -crec que l'aquari- i vam anar caminant durant els 2km que hi ha fins al port del sud.
Quan vam entrar vam anar a la guixeta i aquí ens va caure la primera gerra d'aigua freda: el ferry estava inoperatiu per manteniment del 10 al 18 d'abril. Genial. A la pàgina web no en deia res, d'això.
Passat el primer impacte vam caure en que al preparar la ruta havíem vist que hi havia una altra línia de ferry, tot i que ens sonava que era molt més cara i els horaris no ens quadraven tant bé, però vista la situació calia donar una oportunitat. Així doncs, vam sortir cap a fora i vam començar a seguir els cartells, estava a prop.
Quan vam arribar, d'entrada, no ens semblaven malament els horaris. L'altre ferry només passava un cop al dia (08:30) mentre que aquests passaven a les 10:20, 12:15 i 13:20 aproximadament (i alguns més tard).
El preu, però, si que era més car; anada i tornada eren uns 18.000 yens en front dels 8.300 yens de l'altre. Això és una diferència de 80 euros, però no teníem altre remei així que vam agafar els tiquets. Encara no eren les 8.
Dues hores més tard, cap a les 9:20, ens van cridar per fer el check-in (el ferry sortia una hora més tard) però al arribar al mostrador ens trobem un altre problema: la línia havia cancel·lat el trajecte per mal temps, ens canviaven el bitllet per les 13:20, ja que el de les 12 tampoc operaria.
Ens ho vam pensar perquè ens oferien tornar-nos els diners i l'hora a la que arribaríem ens trencava totalment els plans... però ja teníem l'hotel, que ens costava més de 12.000 yens i la cancel·lació suposava el cobrament de tota la nit íntegra. És a dir, perdíem 100 euros i hauríem de buscar un altre hotel i fer nous plans. A més, Yakushima era el lloc on els tres teníem més ganes d'anar de tot el viatge!! Així que vam pensar que ja ens organitzaríem.
En aquest punt, mirant els bitllets, la Saray ens va fer adonar que un bitllet anava a un port i l'altre sortia d'un diferent. A tot això ja eren les 10, portàvem gairabé 3 hores allà. L'Álex va buscar un mapa i va començar a buscar els ports... el port d'arribada era el que hi havia al costat de l'hotel, però el de sortida estava a 20km i segons el mapa el bus trigava 2 hores a arribar.
Dia 5 - Intent infructuós d'anada a Yakushima :-(
Aquest és un dia per no recordar. La veritat és que la baixada d'ànims va ser brutal.
Ens vam llevar a les 5 del matí per agafar el Shinkansen de les 06:12 de la matinada cap a Kagoshima. Tot ho dúiem ben quadrat, vam arribar sense problemes a Kagoshima després d'una hora i quart de trajecte i vam fer un transbord d'una parada fins a Kagoshima-chuo.
Un cop allà vam orientar-nos amb un edifici característic que apareixia al mapa -crec que l'aquari- i vam anar caminant durant els 2km que hi ha fins al port del sud.
Quan vam entrar vam anar a la guixeta i aquí ens va caure la primera gerra d'aigua freda: el ferry estava inoperatiu per manteniment del 10 al 18 d'abril. Genial. A la pàgina web no en deia res, d'això.
Passat el primer impacte vam caure en que al preparar la ruta havíem vist que hi havia una altra línia de ferry, tot i que ens sonava que era molt més cara i els horaris no ens quadraven tant bé, però vista la situació calia donar una oportunitat. Així doncs, vam sortir cap a fora i vam començar a seguir els cartells, estava a prop.
Quan vam arribar, d'entrada, no ens semblaven malament els horaris. L'altre ferry només passava un cop al dia (08:30) mentre que aquests passaven a les 10:20, 12:15 i 13:20 aproximadament (i alguns més tard).
El preu, però, si que era més car; anada i tornada eren uns 18.000 yens en front dels 8.300 yens de l'altre. Això és una diferència de 80 euros, però no teníem altre remei així que vam agafar els tiquets. Encara no eren les 8.
Dues hores més tard, cap a les 9:20, ens van cridar per fer el check-in (el ferry sortia una hora més tard) però al arribar al mostrador ens trobem un altre problema: la línia havia cancel·lat el trajecte per mal temps, ens canviaven el bitllet per les 13:20, ja que el de les 12 tampoc operaria.
Ens ho vam pensar perquè ens oferien tornar-nos els diners i l'hora a la que arribaríem ens trencava totalment els plans... però ja teníem l'hotel, que ens costava més de 12.000 yens i la cancel·lació suposava el cobrament de tota la nit íntegra. És a dir, perdíem 100 euros i hauríem de buscar un altre hotel i fer nous plans. A més, Yakushima era el lloc on els tres teníem més ganes d'anar de tot el viatge!! Així que vam pensar que ja ens organitzaríem.
En aquest punt, mirant els bitllets, la Saray ens va fer adonar que un bitllet anava a un port i l'altre sortia d'un diferent. A tot això ja eren les 10, portàvem gairabé 3 hores allà. L'Álex va buscar un mapa i va començar a buscar els ports... el port d'arribada era el que hi havia al costat de l'hotel, però el de sortida estava a 20km i segons el mapa el bus trigava 2 hores a arribar.
No sabíem on agafar el bus, havíem de quadrar horaris per no arribar tard, el temps pintava malament i vèiem que ens arriscàvem a que cancel·lessin el ferry de tornada. Això significaria quedar-nos allà tirats ens trencava totalment la resta de plans del viatge i no sabíem ni tant sols si podríem trobar hotel per una nit imprevista, a part d'haver de pagar les cancel·lacions de les nits posteriors a on no poguéssim anar (bàsicament kumamoto i Takachiho ja que hauríem de deixar de banda aquella excursió). Tampoc ens garantien que a les 13:20 tinguéssim el viatge assegurat, i això si que ens podia fer perdre un dia sencer del viatge.
En resum, després de debatre-ho molt entre els tres vam arribar a l'acord de demanar que ens tornessin els diners. No vam tenir problema, tot i que a mi i a la Saray encara no ens han fet el reintegrament (l'Àlex si perquè va pagar en efectiu).
Una mica emprenyats i sobretot frustrats per haver tingut tanta mala sort vam anar de tornada a Kumamoto. Mentre tornàvem vam començar a comentar que per compensar aniríem a menjar al restaurant de carn de cavall del costat de la guesthouse, que el Yoshi (el propietari) ens va recomanar molt i en obria cada dia.
Vam arribar a kumamoto i no hi havia ningú fins les 15 per poder fer el check-in. Eren les 13h. Per si un cas vaig fer reserva a booking. Una altre sorpresa! La nit anterior ens va cobrar 90 euros i aquesta ens sortia per 74. Bé, què hi farem.
Per fer temps vam decidir anar a dinar. El restaurant de carn de cavall no obria al migdia, vaja. Hauríem d'anar a la nit. Però teníem clar (sobretot l'Álex) que no dormiríem sense menjar carn de cavall.
Vam baixar pel carrer i van trobar un Kaiten Sushi que ens havia recomanat el Yoshi. Al principi ens va costar molt entendre com funcionava fins que ens ho van explicar. El menjar era molt bo, almenys vam quedar saciats.
Quan vam tornar a la guesthouse ja havia vingut el Yoshi. Es va sorprendre al veure'ns i li vam explicar tota la història. També li vam explicar que havíem fet una nova reserva a booking.
Al veure-ho ens va dir que no hi havia problema, i és més, com que també teníem reservada la següent nit ens deixaria les dues per 74 euros cada una, almenys ens rebaixava 16 euros de la segona! (5 euros per cap, algo és algo).
Just després de pagar va arribar un alemany d'uns 50 anys que era bastant antipàtic, tant amb en Yoshi com amb nosaltres. Hi vam parlar una mica però va ser bastant borde. A ell si que li va cobrar els 90 euros xD
Quan va acabar d'atendre'l li vam estar explicant al Yoshi el problema de l'hotel de Yakushima, que no sabíem què fer per evitar que ens cobressin la nit ja que no havíem pogut anar per causes majors.
L'home era molt enrollat i es va oferir a trucar a booking per explicar la situació. Quan va trucar els va explicar que ens quedàvem amb ell 3 nits (ell també forma part de booking) i la raó per la que no podíem anar. Booking va dir-li que trucarien al hotel i als ferries per comprovar la història i retornarien la trucada.
Un quart d'hora més tard van trucar. Resulta que al final havien cancel·lat TOTS els ferries. Si haguéssim estat esperant fins les 13:20 ens hauríem endut una sorpresa molt desagradable :-(
En fi, el cas és que l'hotel va accedir en no cobrar l'import de la nit. Dins la mala sort... u.u
Vam passar una estona xerrant amb el Yoshi i vam decidir anar a visitar una botiga de Don Quijote per comprar xorradetes (les de Tokyo i Osaka estan molt bé) i després anar a visitar el castell de Kumamoto.
Bé, ho resumiré: el Don Quijote no valia res, era petit i aquest era més supermercat que altra cosa. Per altra banda, després de caminar 2 o 3 km ens vam trobar que el castell de Kumamoto feia mitja hora que tenia l'accés tancat i no es podia veure ni tant sols des de fora u.u
Vam decidir agafar el tramvia per tornar perquè a més la Saray es trobava molt malament. Estàvem una mica xafats perquè tot havia anat del revés, però bé, poc podíem fer. Almenys soparíem carn de cavall.
Al arribar el Yoshi va preguntar què tal ens havia anat i li vam dir que bé perquè ens sabia greu dir-li que havia sigut una merda -parlant clars-.
Al cap de poc li vam comentar que aniríem a sopar al restaurant de carn de cavall i ens va desitjar que ens anés bé. Què maco.
Quan vam arribar l'Álex va obrir la porta i va trigar uns segons en adonar-se del que jo i la Saray vam ser conscients immediatament: el restaurant de carn de cavall amb la que ens havíem estat recreant al llarg del dia per compensar el mal dia, estava tancat.
Aquí a mi i a la Saray ja ens va entrar el riure aquell que agafa a vegades que no es pot evitar i que costa tallar. Ara entenc el significat de 'reír por no llorar' xD
Ja molt mosques vam anar al Izakaya que ens havia recomanat el Yoshi. Almenys estava obert. Pero darrere la barra la parella que hi havia ens va mirar amb mala cara i una noia més jove, somrient, ens va fer un gest dient que no hi havia lloc per nosaltres (si que hi havia) i va ignorar els nostres intents de comunicar-nos en japonès com si no ens entengués.
Depriment. Aquest és el resum del dia.
Al final vam sopar en un restaurant de soba 24 hores i vam anar a dormir. Un dia per oblidar que lamentablement recordo molt vívidament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada