Ens vam llevar més animats. Era impossible que el dia pogués anar tant malament com l'anterior, el karma ens deu molt per lo de Yakushima.
El dia anterior a la tarda en Yoshi ens va recomanar anar a Aso, diu que és el seu lloc preferit del Japó.
Vam agafar el tren cap a les 11 i mitja, trigava una hora. Però abans d'això vam comprar els bitllets de bus d'anada i tornada de Takachiho i ens vam informar dels horaris, no volíem imprevistos pel dia següent ^_^
També havíem estat mirant la tarda anterior la possibilitat d'anar a Kurokawa, un poble amb molts onsen on podíem arribar amb bus des d'Aso.
Un cop a Aso vam comprar bitllets per pujar fins al volcà. El bus va trigar mitja hora. No es podia pujar fins la caldera del volcà perquè hi ha alerta de risc d'erupció, així que vam baixar a la penúltima parada, uns 15 o 20km del volcà.
Feia molt de fred i un aire molt, molt fort. El primer que vam fer va ser dinar. Cal dir que era molt bo, va valer la pena.
Al sortir vam anar a passejar per l'esplanada i vam pujar a un turonet des d'on es veia el volcà a la distància expulsant molt de fum. Vam fer bastantes fotos però el vent fort i el vent ens estava provocant mal d'oïdes, així que vam anar a esperar el bus de tornada a Aso.
Allà vam mirar si podíem anar a Kurokawa però ens van dir que només hi havia dos busos en tot el dia i calia fer nit, si no teníem hotel, no podíem anar.
Així doncs, vam comprar algo per menjar en un super i vam anar a esperar el tren, que trigaria una hora i mitja. A tot això ens vam trobar una parella d'argentins que anaven amb bicicleta i un nen de tres o quatre anys. Duien un parell de mesos i vivien a anglaterra. Vam ajudar-los a comunicar-se amb la gent de la taquilla d'informació i ens vam acomiadar.
Quan vam agafar el tren era com l'anterior, tret dels anys 40. Al arribar a Kumamoto vam anar a la guesthouse i li vam demanar al Yoshi que ens reservés taula pel restaurant de carn de cavall. Avui no fallava ;-) ell mateix es va oferir la nit anterior per trucar perquè li va saber greu que ens ho trobéssim tancat.
Crec que va ser aquest dia que mentre érem allà van fer el check-in dues australianes joves que no sé a què es deuen dedicar perquè portaven ja dos mesos al japó i quan acabessin anaven a la índia uns quants mesos.
Mentre la Saray i l'Álex es quedaven xerrant amb el Yoshi jo vaig agafar una bici que em va deixar i vaig anar a tallar-me els cabells. El Yoshi em va recomanar una perruqueria de 1000 yens que no vaig trobar després de recórrer uns 6 o 7km així que vaig donar mitja volta i vaig anar a una de 1800yens.
No semblava que els agradés gaire els estrangers, suposo que tant al sud no és gaire comú (realment en 5 dies al sud hem vist poquíssims), però bé, almenys em van tallar els cabells tal com volia.
Al arribar a l'hotel el Yoshi ens va fer una foto per la guestbook (ja ens havia fet una el dia anterior) perquè es veiés el "before and after". Som els únics que sortim dos cops a la guestbook!!
Vam xerrar una estona més amb el Yoshi i ja vam fer camí al restaurant. Quan jo havia tornat amb la bici ja havia comprovat que estigués obert, a més teníem la reserva ;-)
El lloc era guai i el senyor que ens va atendre era molt simpàtic i graciós. Segurament que vinguéssim de part del Yoshi ens donava més punts.
Després de demanar, de seguida vam adonar-nos que era un restaurant de delicatessen. 1700 yens el plat estrella de carn de cavall que consistia en 9 peces de carn d'uns 3cm quadrats per 1cm de profunditat.
També vam demanar altres plats. By the way, era tot sashimi, carn totalment crua, a excepció de l'últim plat que era pollastre a la graella amb una salsa de pebre molt picant súper adictiva. De fet el pollastre ens va salvar perquè hi havia bastant, i tot i que la resta era molt bona, també era un sopar molt escàs.
Això si, és el sopar més car de tots els que hem tingut i relació qualitat preu no compensa en absolut. Però bé, l'experiència va ser bona.
Després de molt riure per matar l'amargor del dia anterior ja vam tornar i vam anar a dormir. Havíem de matinar!!
El dia anterior a la tarda en Yoshi ens va recomanar anar a Aso, diu que és el seu lloc preferit del Japó.
Vam agafar el tren cap a les 11 i mitja, trigava una hora. Però abans d'això vam comprar els bitllets de bus d'anada i tornada de Takachiho i ens vam informar dels horaris, no volíem imprevistos pel dia següent ^_^
També havíem estat mirant la tarda anterior la possibilitat d'anar a Kurokawa, un poble amb molts onsen on podíem arribar amb bus des d'Aso.
Un cop a Aso vam comprar bitllets per pujar fins al volcà. El bus va trigar mitja hora. No es podia pujar fins la caldera del volcà perquè hi ha alerta de risc d'erupció, així que vam baixar a la penúltima parada, uns 15 o 20km del volcà.
Feia molt de fred i un aire molt, molt fort. El primer que vam fer va ser dinar. Cal dir que era molt bo, va valer la pena.
Al sortir vam anar a passejar per l'esplanada i vam pujar a un turonet des d'on es veia el volcà a la distància expulsant molt de fum. Vam fer bastantes fotos però el vent fort i el vent ens estava provocant mal d'oïdes, així que vam anar a esperar el bus de tornada a Aso.
Allà vam mirar si podíem anar a Kurokawa però ens van dir que només hi havia dos busos en tot el dia i calia fer nit, si no teníem hotel, no podíem anar.
Així doncs, vam comprar algo per menjar en un super i vam anar a esperar el tren, que trigaria una hora i mitja. A tot això ens vam trobar una parella d'argentins que anaven amb bicicleta i un nen de tres o quatre anys. Duien un parell de mesos i vivien a anglaterra. Vam ajudar-los a comunicar-se amb la gent de la taquilla d'informació i ens vam acomiadar.
Quan vam agafar el tren era com l'anterior, tret dels anys 40. Al arribar a Kumamoto vam anar a la guesthouse i li vam demanar al Yoshi que ens reservés taula pel restaurant de carn de cavall. Avui no fallava ;-) ell mateix es va oferir la nit anterior per trucar perquè li va saber greu que ens ho trobéssim tancat.
Crec que va ser aquest dia que mentre érem allà van fer el check-in dues australianes joves que no sé a què es deuen dedicar perquè portaven ja dos mesos al japó i quan acabessin anaven a la índia uns quants mesos.
Mentre la Saray i l'Álex es quedaven xerrant amb el Yoshi jo vaig agafar una bici que em va deixar i vaig anar a tallar-me els cabells. El Yoshi em va recomanar una perruqueria de 1000 yens que no vaig trobar després de recórrer uns 6 o 7km així que vaig donar mitja volta i vaig anar a una de 1800yens.
No semblava que els agradés gaire els estrangers, suposo que tant al sud no és gaire comú (realment en 5 dies al sud hem vist poquíssims), però bé, almenys em van tallar els cabells tal com volia.
Al arribar a l'hotel el Yoshi ens va fer una foto per la guestbook (ja ens havia fet una el dia anterior) perquè es veiés el "before and after". Som els únics que sortim dos cops a la guestbook!!
Vam xerrar una estona més amb el Yoshi i ja vam fer camí al restaurant. Quan jo havia tornat amb la bici ja havia comprovat que estigués obert, a més teníem la reserva ;-)
El lloc era guai i el senyor que ens va atendre era molt simpàtic i graciós. Segurament que vinguéssim de part del Yoshi ens donava més punts.
Després de demanar, de seguida vam adonar-nos que era un restaurant de delicatessen. 1700 yens el plat estrella de carn de cavall que consistia en 9 peces de carn d'uns 3cm quadrats per 1cm de profunditat.
També vam demanar altres plats. By the way, era tot sashimi, carn totalment crua, a excepció de l'últim plat que era pollastre a la graella amb una salsa de pebre molt picant súper adictiva. De fet el pollastre ens va salvar perquè hi havia bastant, i tot i que la resta era molt bona, també era un sopar molt escàs.
Això si, és el sopar més car de tots els que hem tingut i relació qualitat preu no compensa en absolut. Però bé, l'experiència va ser bona.
Després de molt riure per matar l'amargor del dia anterior ja vam tornar i vam anar a dormir. Havíem de matinar!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada