diumenge, 19 d’abril del 2015

Vam llevar-nos abans de les 8, van dutxar-nos i vam preparar totes les bosses ja que després de tres nits, abandonàvem Kumamoto.

En el check-out el Yoshi, que ja va veure que estem on fire i una mica tocats de l'ala, va demanar-nos fer un video de comiat. Som els únics a qui ha fet un video! (podeu trobar-nos al facebook del hostel asobigokoro kumamoto, fet una mica el ridícul ;-))

D'allà vam fer camí a l'estació. Vam deixar les bosses grans en una taquilla ja que no volíem anar carregats així que havíem preparat la bossa petita amb roba per una nit. La taquilla eren 700 yens i si es quedaven tota la nit al dia següent pagaríem 700 yens més. Ens compensava.

El bus va arribar a l'hora prevista, i el trajecte eren unes dues hores. Vam arribar a Takachiho sobre les 13h. Al arribar al ryokan Imakuni (今国) la noia ens va dir que el check-in no el podíem fer fins les 15h, però ens va donar un mapa i activitats per fer.

El que més ganes teníem de fer allà era anar a les gorges i agafar les barques, així que vam fer via.

Hi havia un bon tram, uns 20 o 25 minuts. Com que no havíem menjat res vam agafar uns onigiris pel camí i ens els vam menjar mentre baixàvem.

El tram consistia en una carretera de corves que arribava a un pont bastant gran des d'on es veien les gorges, al final del qual hi havia un tram de moltes escales que baixaven fins a baix.

Quan vam arribar, després de fer algunes aturades per fer fotos durant el camí, vam llogar una barca per 2000 yens (30 minuts).

Navegar per les gorges era tot un plaer: les cascades al nostre voltant, els ànecs nadant seguint l'estela de la barca, l'olor i els sons de la natura... en conjunt va ser una experiència molt grata.

Quan van deixar la barca ja vam anar a l'hotel per fer el check-in. Estàvem cansats perquè havíem caminat més de 3 hores (de pujades i escales), així que vam decidir fer una migdiada d'hora i mitja. No eren ni les 16h encara.

L'habitació d'aquest ryokan estava molt bé, àmplia i amb una decoració tant maca com la de miyajima, tot i que el paissatge era una mica més cutre :-P

A les 20h tal com ens havien informat a recepció feien una representació al temple on explicaven com es va crear japó a partir de la unió de dos descendents dels deus. Amaterasu, nét del deu del sol, i la deesa, de la qual no en recordo el nom.

A recepció van dir-nos que estiguéssim a l'entrada a les 19:30 i un bus ens recolliria per anar fins al temple. No estava lluny (el vam veure mentre baixàvem a les gorges, uns 5-10 minuts a peu des de l'hotel) però ja que ofereixen el servei...

Vam llevar-nos de la migdiada a les 18h i vam baixar a connectar-nos amb el món fins les 19:30 (maleït internet!!).

El temple es va omplir ràpidament. Venien molts autobusos i nosaltres érem els únics estrangers, tota la resta eren japonesos. Aquesta representació la fan cada dia i sembla ser que atreu a molts turistes japonesos que viatgen pel seu propi país.

La representació valia molt la pena. Era estranyament hiptnotitzant i a més els últims 20 minuts van ser molt curiosos i divertits, amb els actors principals interactuant amb el públic, integrant-lo a l'obra sense necessitat de que ningú hagués de fer res però deixant molt clar el significat de tot el que feien.

Quan va acabar vam tornar amb el bus a l'hotel i d'allà vam anar a un izakaya que hi havia al costat per sopar.

El sopar aquesta vegada va ser barat i generós, a més estava tot molt bo. El local es veia que es queia a trossos i gaire cuidat així que no esperàvem gran cosa, és evident que les aparences enganyen.

Això és tot! Amb la panxa plena vam pagar i ja vam anar a dormir.

Fins la propera entrada!
Ens vam llevar més animats. Era impossible que el dia pogués anar tant malament com l'anterior, el karma ens deu molt per lo de Yakushima.

El dia anterior a la tarda en Yoshi ens va recomanar anar a Aso, diu que és el seu lloc preferit del Japó.

Vam agafar el tren cap a les 11 i mitja, trigava una hora. Però abans d'això vam comprar els bitllets de bus d'anada i tornada de Takachiho i ens vam informar dels horaris, no volíem imprevistos pel dia següent ^_^

També havíem estat mirant la tarda anterior la possibilitat d'anar a Kurokawa, un poble amb molts onsen on podíem arribar amb bus des d'Aso.

Un cop a Aso vam comprar bitllets per pujar fins al volcà. El bus va trigar mitja hora. No es podia pujar fins la caldera del volcà perquè hi ha alerta de risc d'erupció, així que vam baixar a la penúltima parada, uns 15 o 20km del volcà.

Feia molt de fred i un aire molt, molt fort. El primer que vam fer va ser dinar. Cal dir que era molt bo, va valer la pena.

Al sortir vam anar a passejar per l'esplanada i vam pujar a un turonet des d'on es veia el volcà a la distància expulsant molt de fum. Vam fer bastantes fotos però el vent fort i el vent ens estava provocant mal d'oïdes, així que vam anar a esperar el bus de tornada a Aso.

Allà vam mirar si podíem anar a Kurokawa però ens van dir que només hi havia dos busos en tot el dia i calia fer nit, si no teníem hotel, no podíem anar.

Així doncs, vam comprar algo per menjar en un super i vam anar a esperar el tren, que trigaria una hora i mitja. A tot això ens vam trobar una parella d'argentins que anaven amb bicicleta i un nen de tres o quatre anys. Duien un parell de mesos i vivien a anglaterra. Vam ajudar-los a comunicar-se amb la gent de la taquilla d'informació i ens vam acomiadar.

Quan vam agafar el tren era com l'anterior, tret dels anys 40. Al arribar a Kumamoto vam anar a la guesthouse i li vam demanar al Yoshi que ens reservés taula pel restaurant de carn de cavall. Avui no fallava ;-) ell mateix es va oferir la nit anterior per trucar perquè li va saber greu que ens ho trobéssim tancat.

Crec que va ser aquest dia que mentre érem allà van fer el check-in dues australianes joves que no sé a què es deuen dedicar perquè portaven ja dos mesos al japó i quan acabessin anaven a la índia uns quants mesos.

Mentre la Saray i l'Álex es quedaven xerrant amb el Yoshi jo vaig agafar una bici que em va deixar i vaig anar a tallar-me els cabells. El Yoshi em va recomanar una perruqueria de 1000 yens que no vaig trobar després de recórrer uns 6 o 7km així que vaig donar mitja volta i vaig anar a una de 1800yens.

No semblava que els agradés gaire els estrangers, suposo que tant al sud no és gaire comú (realment en 5 dies al sud hem vist poquíssims), però bé, almenys em van tallar els cabells tal com volia.

Al arribar a l'hotel el Yoshi ens va fer una foto per la guestbook (ja ens havia fet una el dia anterior) perquè es veiés el "before and after". Som els únics que sortim dos cops a la guestbook!!

Vam xerrar una estona més amb el Yoshi i ja vam fer camí al restaurant. Quan jo havia tornat amb la bici ja havia comprovat que estigués obert, a més teníem la reserva ;-)

El lloc era guai i el senyor que ens va atendre era molt simpàtic i graciós. Segurament que vinguéssim de part del Yoshi ens donava més punts.

Després de demanar, de seguida vam adonar-nos que era un restaurant de delicatessen. 1700 yens el plat estrella de carn de cavall que consistia en 9 peces de carn d'uns 3cm quadrats per 1cm de profunditat.

També vam demanar altres plats. By the way, era tot sashimi, carn totalment crua, a excepció de l'últim plat que era pollastre a la graella amb una salsa de pebre molt picant súper adictiva. De fet el pollastre ens va salvar perquè hi havia bastant, i tot i que la resta era molt bona, també era un sopar molt escàs.

Això si, és el sopar més car de tots els que hem tingut i relació qualitat preu no compensa en absolut. Però bé, l'experiència va ser bona.

Després de molt riure per matar l'amargor del dia anterior ja vam tornar i vam anar a dormir. Havíem de matinar!!
Entrada escrita en data 19/04

Dia 5 - Intent infructuós d'anada a Yakushima :-(

Aquest és un dia per no recordar. La veritat és que la baixada d'ànims va ser brutal.

Ens vam llevar a les 5 del matí per agafar el Shinkansen de les 06:12 de la matinada cap a Kagoshima. Tot ho dúiem ben quadrat, vam arribar sense problemes a Kagoshima després d'una hora i quart de trajecte i vam fer un transbord d'una parada fins a Kagoshima-chuo.

Un cop allà vam orientar-nos amb un edifici característic que apareixia al mapa -crec que l'aquari- i vam anar caminant durant els 2km que hi ha fins al port del sud.

Quan vam entrar vam anar a la guixeta i aquí ens va caure la primera gerra d'aigua freda: el ferry estava inoperatiu per manteniment del 10 al 18 d'abril. Genial. A la pàgina web no en deia res, d'això.

Passat el primer impacte vam caure en que al preparar la ruta havíem vist que hi havia una altra línia de ferry, tot i que ens sonava que era molt més cara i els horaris no ens quadraven tant bé, però vista la situació calia donar una oportunitat. Així doncs, vam sortir cap a fora i vam començar a seguir els cartells, estava a prop.

Quan vam arribar, d'entrada, no ens semblaven malament els horaris. L'altre ferry només passava un cop al dia (08:30) mentre que aquests passaven a les 10:20, 12:15 i 13:20 aproximadament (i alguns més tard).

El preu, però, si que era més car; anada i tornada eren uns 18.000 yens en front dels 8.300 yens de l'altre. Això és una diferència de 80 euros, però no teníem altre remei així que vam agafar els tiquets. Encara no eren les 8.

Dues hores més tard, cap a les 9:20, ens van cridar per fer el check-in (el ferry sortia una hora més tard) però al arribar al mostrador ens trobem un altre problema: la línia havia cancel·lat el trajecte per mal temps, ens canviaven el bitllet per les 13:20, ja que el de les 12 tampoc operaria.

Ens ho vam pensar perquè ens oferien tornar-nos els diners i l'hora a la que arribaríem ens trencava totalment els plans... però ja teníem l'hotel, que ens costava més de 12.000 yens i la cancel·lació suposava el cobrament de tota la nit íntegra. És a dir, perdíem 100 euros i hauríem de buscar un altre hotel i fer nous plans. A més, Yakushima era el lloc on els tres teníem més ganes d'anar de tot el viatge!! Així que vam pensar que ja ens organitzaríem.

En aquest punt, mirant els bitllets, la Saray ens va fer adonar que un bitllet anava a un port i l'altre sortia d'un diferent. A tot això ja eren les 10, portàvem gairabé 3 hores allà. L'Álex va buscar un mapa i va començar a buscar els ports... el port d'arribada era el que hi havia al costat de l'hotel, però el de sortida estava a 20km i segons el mapa el bus trigava 2 hores a arribar.

No sabíem on agafar el bus, havíem de quadrar horaris per no arribar tard, el temps pintava malament i vèiem que ens arriscàvem a que cancel·lessin el ferry de tornada. Això significaria quedar-nos allà tirats ens trencava totalment la resta de plans del viatge i no sabíem ni tant sols si podríem trobar hotel per una nit imprevista, a part d'haver de pagar les cancel·lacions de les nits posteriors a on no poguéssim anar (bàsicament kumamoto i Takachiho ja que hauríem de deixar de banda aquella excursió). Tampoc ens garantien que a les 13:20 tinguéssim el viatge assegurat, i això si que ens podia fer perdre un dia sencer del viatge.


En resum, després de debatre-ho molt entre els tres vam arribar a l'acord de demanar que ens tornessin els diners. No vam tenir problema, tot i que a mi i a la Saray encara no ens han fet el reintegrament (l'Àlex si perquè va pagar en efectiu).

Una mica emprenyats i sobretot frustrats per haver tingut tanta mala sort vam anar de tornada a Kumamoto. Mentre tornàvem vam començar a comentar que per compensar aniríem a menjar al restaurant de carn de cavall del costat de la guesthouse, que el Yoshi (el propietari) ens va recomanar molt i en obria cada dia.

Vam arribar a kumamoto i no hi havia ningú fins les 15 per poder fer el check-in. Eren les 13h. Per si un cas vaig fer reserva a booking. Una altre sorpresa! La nit anterior ens va cobrar 90 euros i aquesta ens sortia per 74. Bé, què hi farem.

Per fer temps vam decidir anar a dinar. El restaurant de carn de cavall no obria al migdia, vaja. Hauríem d'anar a la nit. Però teníem clar (sobretot l'Álex) que no dormiríem sense menjar carn de cavall.

Vam baixar pel carrer i van trobar un Kaiten Sushi que ens havia recomanat el Yoshi. Al principi ens va costar molt entendre com funcionava fins que ens ho van explicar. El menjar era molt bo, almenys vam quedar saciats.

Quan vam tornar a la guesthouse ja havia vingut el Yoshi. Es va sorprendre al veure'ns i li vam explicar tota la història. També li vam explicar que havíem fet una nova reserva a booking.

Al veure-ho ens va dir que no hi havia problema, i és més, com que també teníem reservada la següent nit ens deixaria les dues per 74 euros cada una, almenys ens rebaixava 16 euros de la segona! (5 euros per cap, algo és algo).

Just després de pagar va arribar un alemany d'uns 50 anys que era bastant antipàtic, tant amb en Yoshi com amb nosaltres. Hi vam parlar una mica però va ser bastant borde. A ell si que li va cobrar els 90 euros xD

Quan va acabar d'atendre'l li vam estar explicant al Yoshi el problema de l'hotel de Yakushima, que no sabíem què fer per evitar que ens cobressin la nit ja que no havíem pogut anar per causes majors.

L'home era molt enrollat i es va oferir a trucar a booking per explicar la situació. Quan va trucar els va explicar que ens quedàvem amb ell 3 nits (ell també forma part de booking) i la raó per la que no podíem anar. Booking va dir-li que trucarien al hotel i als ferries per comprovar la història i retornarien la trucada.

Un quart d'hora més tard van trucar. Resulta que al final havien cancel·lat TOTS els ferries. Si haguéssim estat esperant fins les 13:20 ens hauríem endut una sorpresa molt desagradable :-(

En fi, el cas és que l'hotel va accedir en no cobrar l'import de la nit. Dins la mala sort... u.u

Vam passar una estona xerrant amb el Yoshi i vam decidir anar a visitar una botiga de Don Quijote per comprar xorradetes (les de Tokyo i Osaka estan molt bé) i després anar a visitar el castell de Kumamoto.

Bé, ho resumiré: el Don Quijote no valia res, era petit i aquest era més supermercat que altra cosa. Per altra banda, després de caminar 2 o 3 km ens vam trobar que el castell de Kumamoto feia mitja hora que tenia l'accés tancat i no es podia veure ni tant sols des de fora u.u

Vam decidir agafar el tramvia per tornar perquè a més la Saray es trobava molt malament. Estàvem una mica xafats perquè tot havia anat del revés, però bé, poc podíem fer. Almenys soparíem carn de cavall.

Al arribar el Yoshi va preguntar què tal ens havia anat i li vam dir que bé perquè ens sabia greu dir-li que havia sigut una merda -parlant clars-.

Al cap de poc li vam comentar que aniríem a sopar al restaurant de carn de cavall i ens va desitjar que ens anés bé. Què maco.

Quan vam arribar l'Álex va obrir la porta i va trigar uns segons en adonar-se del que jo i la Saray vam ser conscients immediatament: el restaurant de carn de cavall amb la que ens havíem estat recreant al llarg del dia per compensar el mal dia, estava tancat.

Aquí a mi i a la Saray ja ens va entrar el riure aquell que agafa a vegades que no es pot evitar i que costa tallar. Ara entenc el significat de 'reír por no llorar' xD

Ja molt mosques vam anar al Izakaya que ens havia recomanat el Yoshi. Almenys estava obert. Pero darrere la barra la parella que hi havia ens va mirar amb mala cara i una noia més jove, somrient, ens va fer un gest dient que no hi havia lloc per nosaltres (si que hi havia) i va ignorar els nostres intents de comunicar-nos en japonès com si no ens entengués. 

Depriment. Aquest és el resum del dia.

Al final vam sopar en un restaurant de soba 24 hores i vam anar a dormir. Un dia per oblidar que lamentablement recordo molt vívidament.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Entrada escrita en data 14/04

Dia 3 (segona meitat) - 13/04
Quan vam arribar a Shin-Osaka vam comprar alguna cosa per dinar pel camí i vam agafar el shinkansen cap a Hiroshima. Un cop allà vam anar fins a Miyajima-Guchi, on vam pujar al ferry que ens portava a Miyajima.

Al arribar vam mirar un mapa i vam veure que calia travessar pràcticament mitja illa fins arribar al Ryokan on ens havíem d'allotjar (però vaja, és un quart d'hora a pas lleuger). Així doncs vam fer camí carregats amb les bosses mentre fèiem algunes fotos.

Quan vam entrar al Ryokan vam fer el check-in, tot en japonès (igualment tampoc parlaven anglès) i vam pujar a l'habitació.

La veritat és que ens va agradar molt, era una habitació típica japonesa, molt acollidora, amb el seu rebedor, el lavabo, una banyera separada en una altra zona, el menjador-habitació -havíem de muntar els futons nosaltres mateixos allà- i una petita secció apartada per portes correderes amb dues butaques, una tauleta, una Kettle i una nevera junt a un finestral que donava al bosc. Al menjador hi havia diversos mobles, una tv, i una taula japonesa amb 3 "cadires" (a nivell del terra) on servir el tè.

Allà vam desfer les bosses -per fi!!-, vam deixar carregant els gadgets i després d'una dutxa vam preparar tres tès que ens van ajudar a relaxar-nos una mica per primera vegada en tot el viatge.

Cap a les 18:30 vam sortir per buscar un lloc on sopar mentre passejàvem una mica i anàvem fent algunes fotos més, de fet el primer que vam fer és retrocedir fins al port per mirar si hi havia taquilles on poguéssim deixar les bosses el dia següent al matí per no haver-les de carregar des de l'hotel quan marxéssim al migdia. En el passeig que dóna al Tori havien encès totes les làmpares de pedra que donava un toc molt maco.




Després de comprovar això vam decidir anar a un dels restaurants que havíem vist que ens va semblar bastant barat i tenia bona pinta. Tot un encert.

El restaurant era el típic de taules baixetes on seies sobre el tatami i tens un hueco per les cames. Vam demanar dos yakisoba i un yakiudon (el mateix però fideus més grans) i tres cerveses de barril.

Abans de que portessin el sopar ja estàvem fent fotos i bàsicament rient-nos de nosaltres mateixos xD


El menjar era boníssim. Eren 700 yens molt ben invertits per tractar-se d'una zona turística. Menjant i xerrant es van fer les 20:30 i bàsicament van venir a fer-nos fora, amablement, això si.

Sortint d'allà ja era totalment de nit i com que tot era tancat vam començar a caminar pel passeig. Aquí ja vam començar a muntar-nos les nostres parres, per començar amb els tres cèrvols que estaven fent alguna cosa d'amagat darrere d'una paret i sota una ombra.

Caminant una mica més vam arribar a la zona on es veu el Tori. La marea havia baixat bastant. Vam començar a fer-nos algunes fotos des de dalt, hi havia 5 o 6 persones més, la resta estava desèrtic. Eren les 20:41 quan l'Álex va decidir que es veia capaç de caminar fins la porta esquivant tots els bassals que la mar havia deixat enrere.




Vam començar a baixar les escales enmig de la foscor, ja que les làmpares de pedra iluminaven només la part de dalt del passeig. Vam anar esquivant les molses i els bassals i poc a poc vam acostar-nos fins al Tori. Eren les 20:43 quan vam adonar-nos, a mig camí, que venia un noi seguint les nostres passes amb una llanterna a la mà; "Ya están los envidiosos", va dir l'Álex. El vam ignorar i vam arribar al peu del Tori.

Allà vam fer algunes fotos i quan va arribar el noi -ja que havia vingut- li vam demanar que ens fes una foto als tres junts... i aleshores es quan vam veure l'horda de zombies. Una marea de cossos envoltats de la foscor que s'acostaven del no res, tambalejants, alguns amb unes llanternes que anaven iluminant el terra amb moviments irregulars, que d'alguna manera havien sentit la nostra presència i els seus instints primaris els va obligar a seguir les nostres passes. N'hi havia bastants que vestien amb kimonos; d'altres portaven roba normal. Però tots tenien la mateixa brillantor obsessiva als seus ulls i quan van arribar van envoltar els peus del Tori i van començar a posar les urpes al damunt.

Eren les 20:48. Feia 7 minuts estaven tant la platja com el passeig buits, a excepció de les 5 o 6 persones que hi havia a dalt. De sobte ens vèiem envoltats de possiblement 40 o 50 persones que estaven -literalment- clavant monedes al Tori i fent-se fotos. Havíem obert la caixa de pandora. Però tant se val, nosaltres havíem estat els primers i érem els únics que vam poder tenir l'exclusiva del Tori durant una estona :-)


Cap a les 20:50 vam començar els nostres experiments sobre viatges en el temps i teletransportar-nos a la nau Enterprise que orbitava al voltant del planeta. L'Álex gairabé acaba amb la part alta del cos separat de la part baixa. I de tot això, tenim documents gràfics xD



Quan ens vam cansar de fer fotos i tant riure vam fer camí cap al Ryokan. Ens vam recordar que teníem l'ampolla de Sake de sakura que ens va regalar la Hisako (crec que no ho havia escrit al bloc) i com que era molt tard vam pensar que era bona idea beure-la a l'hotel i així era un pes afegit del que desfer-nos.

Just abans d'arribar a l'hotel vam veure una parada de bus, ens vam acostar a mirar de què anava per si ens interessava i de sobte vaig dir en conya "Es un sitio perfecto para recrear la escena de Totoro en la parada de bus". I és que tant se val que fos conya, ja no sé qui va ser que va treure un paraigües de la maleta i van posar-se mans a l'obra. També hi ha documents gràfics que confirmen que és un fet verídic.



Un cop a l'habitació ja vam rematar quan vam posar-nos el Yukata i vam fer una sessió completa de fotos. Aquesta si que no té desperdici xD




Finalment vam prendre el sake que era súper suau i vam anar a descansar, que a l'endemà ens esperava un dia molt mogut!

dilluns, 13 d’abril del 2015

Entrada escrita a data 13/04
Escric aquesta entrada des del tren que ens porta a l'aeroport que ens portarà de tornada a casa. Però encara no tornem! XD

Aquest any no actualitzaré el bloc tant com els altres anys, però miraré de resumir una mica les experiències que anem vivint.

Primer dia - 11/04
El dia que vam sortir de Barcelona, quan érem a l'aeroport, vam rebre un mail amb la notificació d'un retràs de 55 minuts. Vam haver d'esperar una estona i sobre les 11:30 vam embarcar, sortint a les 12.

Aquí vam espantar-nos una mica perquè el temps de connexió era d'una hora i 10 minuts i el següent vol on ens podrien recolocar si perdíem el primer arribaria dos dies més tard!!

Quan vam arribar a Amsterdam eren les 14:30 i el vol sortia a les 14:40. Per sort, al tractar-se en tots els casos de la mateixa aerolínia (KLM) ens van fer el favor d'esperar-nos a nosaltres i a alguns més que també feien la mateixa connexió. Vam anar corrents (literalment) i ja al arribar a la porta una hostessa ens va avisar que l'equipatge no arribaria "your baggage will probably not make it, it'll come with another flight". Ouch.

El trajecte va anar bé. Era el més llarg que he fet fins ara (12 hores, els anteriors van ser 9 i 10 respectivament). Ens van donar una quantitat bastant exagerada de menjar i beguda, vam mirar alguna peli, etc. El normal.

Vam arribar a Osaka sobre les 08:55. La cua d'immigració era molt més exagerada que la que he trobat els altres cops a Tokyo, possiblement vam estar una hora i quart fent cua, amb les cames que ens feien figa. Dúiem aproximadament 26 hores desperts, excepte una hora que vam poder dormir a l'avió.

Quan per fi vam acabar les gestions ens vam trobar el que temíem: les bosses no venien amb nosaltres :-(

Vam omplir el paperam i vaig reclamar alguna compensació perquè no ens sabien dir ni tan sols quan arribarien les bosses. Deien que podia ser entre 1 i 4 dies. Però canviem d'hotel casi cada dia així que era un problema (que per sort, ha tingut solució). El cas és que la compensació va ser de només 5000 yens per cap, uns 43 euros al canvi, que ens donaria per cobrir la compra del que necessitàvem per una higiene bàsica (respalls de dents, desodorant, roba interior i una samarreta).

Al sortir vam connectar-nos a una wifi per informar una mica conforma vam arribar bé. També vam canviar diners amb un canvi no massa favorable (123.50 yens per euro).

Després vam comprar un tiquet de tren i una targeta icoca amb un saldo de 1500 yens (són targetes de proximitat per pagar transport públic) i vam anar cap a Tennoji (Osaka).

Un cop allà i amb l'ajuda del GPS vam arribar fins al hostel. Vam fer el checkin però fins les 15h no ens donaven habitació. De totes maneres vam aprofitar per rentar-nos les dents, la cara i connectar-nos a la wifi una estona perquè la Saray contactés amb la Hisako per una banda i la Yuka per una altra.

Vam quedar amb la Hisako a l'estació. Ens va dir que podíem dinar plegats i després ens acompanyaria a comprar roba.

La Hisako la va conèixer la Saray al Hello Talk, no es coneixien en persona però ens va caure genial des del primer moment, és una noia molt extrovertida.

Vam anar a dinar Okonomiyaki i yakisoba a un d'aquests llocs que un turista no trobaria mai, en una de les plantes altes d'un difici.

ACTUALITZACIÓ: Acabem d'arribar a l'aeroport i per fi, dos dies més tard, ja tenim l'equipatge :-D

Continuem :-)

Després de dinar vam anar al Uniculo (o algo així) que venen de tot i a bon preu. Allà vam comprar tot el que necessitàvem per sobreviure.

Al sortir ja vam anar al hostel. Estàvem morts de son. Vam quedar amb la Hisako que descansaríem i ja li enviaríem un missatge una mica més tard per sopar junts.

El hostel és una merda, dels pitjors on he estat mai que ja és dir xD a més era una habitació compartida amb 6 persones i les parets amb la resta d'habitacions no eren parets, eren portes correderes u.u

Tot i així vam fer una migdiada de hora i mitja. Vam llevar-nos bastant millor que com ens havíem anat al llit. Vam quedar amb la Hisako a l'estació a les 19h.

Allà la vam trobar i ens esperava amb un regal per casascú, un mocador pel coll :-D (feia mooolt de fred).

Vam anar una estona a Namba a passejar i després vam tornar a Tennoji per sopar. Vam anar a un izakaya mooolt guai, un lloc super autèntic i de nou un d'aquests llocs que un turista no trobaria ni de conya. Semblava una espècie d'edifici de negocis i era a una de les plantes altes. No vaig poder fer fotos del lloc, una llàstima.

Allà vam fer un sopar molt bo a base de verdures i algo de pop i vam beure umeshu amb soda (em recorda a l'aigua de valència). Va ser una nit bastant guai, llàstima del fred que feia.

Un cop a l'hotel ja vam anar a dormir. Vam posar l'alarma a les 9 ja que vam quedar amb la Hisako a les 11h el matí següent.

Segon dia - 12/04
Quan vam llevar-nos per fi vam fer la tant desitjada dutxa i ens vam poder sentir nets i no uns porcs xD

A l'estació vam trobar-nos amb la Hisako i vam anar amb el metro fins a prop d'on hi ha el temple de la família de l'amiga de la Saray. Allà vam anar a esmorzar a una cafeteria mooolt retro amb un senyor que devia tenir 70 anys i ens va servir uns sandwhichs i un tè molt bons.

Mentre érem allà la Hisako va trucar a la Yuka, l'amiga de la Saray del temple. És curiós perquè la Hisako i la Yuka no es coneixien absolutament de res però es van fer amigues en qüestió de segons :-O

La Yuka va venir amb un Bettle blau i al sortir de la cafeteria ens va portar amb el cotxe fins a casa seva, on va aparcar i vam conèixer les seves filles de 12 i 15 anys. I és que soc el "petit" perquè tots tenen 37 anys (la Saray 36, però pel cas... XD).

Des d'allà vam anar caminant fins al temple. Vam veure algun que altre Sakura que ja havia perdut la majoria de les fulles, vam entrar a una botiga de botons (si, botons, només botons) i finalment vam arribar al temple.

El temple era molt maco, vam entrar a dins la casa on viuen els pares i el germà petit de la Yuka, que és on la Saray va viure durant un mes quan va venir el nadal de fa 5 anys.

La casa estava molt bé. El monjo (el pare de la Yuka) tenia 5 guitarres penjades a la paret, ara està malalt però resulta que fins fa poc tocava en un grup de música.

Vam fer un tè mentre xerràvem amb la família de la Yuka. Per sort la Hisako parla una mica de castellà així que quan ens encallàvem ens donava un cop de mà (ja que ningú parla anglès).

Després del tè ens vam fer una foto plegats i ens van ensenyar una mica la zona de tombes i el temple. Fins i tot em van deixar entrar i fer fotos a un petit recinte amb una estatua de buda i unes escriptures que després la Saray em va dir que està prohibit a tothom qui no sigui monjo o la família d'una persona que hagi mort recentment, així que em puc considerar afortunat i halagat :-P

La mare de la Yuka va intentar fer-me una explicació sobre perquè buda té diferents cares però en japonès era molt difícil així que va ser bastant breu. De totes maneres vaig entendre que segons què demanis a buda aquest apareix amb una cara o una altra.

Quan vam acabar vam sortir i ens vam fer una foto plegats a l'entrada del temple, que no penjaré per respecte a la família.

Per cert, el germà petit de la Yuka és més jove que jo (té 28 anys) però ara és el monjo del temple que s'ocupa de tot (els funerals, etc).

Després ja vam anar cap al castell d'Osaka. Pel camí vam comprar una cervesa i vam aprofitar per anar al lavabo.

Al arribar vam entrar a les muralles i vam prendre la cervesa mentre la Yuka començava la seva marató de menjar. Pesa 15kg menys que jo però MAI a la vida he vist a ningú menjar tant. Una cosa bàrbara.

Després de la cervesa vam anar fins el castell i ens vam fer unes quantes fotos, però no vam entrar perquè hi havia massa cua.

Al sortir vam anar a una zona on hi havia molts cirerers que encara tenien les fulles i moltíssima gent estava fent picnic tot i que feia un temps no gaire bo (molt vent i nublat). També feien alguns actes amb gent tocant timbals i hi havia paradetes de menjar per les que la Yuka va passar vàries vegades xD

Al cap d'una estona vam fer via cap a Namba perquè deien d'anar a un restaurant de Sushi molt bo i com que no havíem dinat volíem fer un combo dinar-berenar-sopar.

Al arribar allà, però, la Yuka va dir que ens volia veure en un karaoke i com que cap de nosaltres hi hem estat mai vam estar totalment d'acord.

Bé, va ser divertit, ho deixarem aquí xD

Vam beure i vam menjar. Vam fer una ruleta russa amb un takoyaki (boles de pop) on hi havia un que era una bomba de wasabi... que em va tocar a mi. I us ho dic, m'agrada molt el picant i a hokkaido vaig menjar a l'anterior viatge makis dinamita (el més picant que havia provat mai) però... aquest takoyaki era com 20 makis dinamita que esclataven un per un cada cop que masticaves. Hi ha documents gràfics en video del moment que encara no tinc a les meves mans, ja veurem si decideixo penjar-ho xDD

Sortint del karaoke després d'una hora i mitja de fer el ridícul (divertidíssim, això si xD) vam sortir de namba per anar caminant fins a un carreró on hi havia el restaurant de sushi. I quin sushi! Espectacular. També vam beure cervesa i sake.

Una cosa que m'està sorprenent és que estem anant a uns restaurants amb un menjar de molta qualitat, on hem menjat i begut molt i en cap cas ha superat els 25 euros per cap.

Quan vam marxar eren les 9 i poc i ens vam acomiadar de la Hisako que avui al matí treballava. La Yuka també però sembla que li va molt la festa (havia menjat més sushi que ningú, begut més cervesa que ningú i ella era la que insistia en seguir menjant i bevent, brutal xD)

Ens va portar a un lloc increïble, d'aquests que ni et penses que puguin existir. Era un restaurant on menjaves... el que pescaves! Literalment. Vam pescar el nostre sopar, un peix (rodaballo, no sé com es diu en català, en japonés és hirame) i una 'langosta' (en català no sé com es diu xD en japonés és iseebi).

El lloc on menjaves tenia forma de vaixell amb els peixos nadant al voltant, molt original. Vam beure un parell de cerveses de mig litre (la Yuka tres, como no xD) i el peix era sashimi, fregit i una sopa de miso espectaculars. Recent pescats, està clar, millor impossible.

El compte no va passar de 25 euros de nou, sorprenent.

Vam acomiadar-nos de la Yuka a l'estació i ja vam fer camí a l'hotel.

Tercer dia - 13/04 
Avui al matí han trucat de l'aeroport per avisar que les maletes han arribat. Per fi! Ens hem dutxat, les hem recollit, hem activat el Japan Rail Pass i ara som arribant a Shin-Osaka on agafarem el tren fins a Hiroshima per agafar el ferry a Miyajima.

Fins la propera entrada! :-D