dissabte, 28 de juliol del 2012

12:15 - Aquest matí he estat a Fushimi Inari. És el paradís de les escales, si t'agrada pujar-ne, aquí disfrutaràs com un nen amb un sugus. Seriously. He pujat més de 500 escales possiblement unes 800. Ho sé perquè de baixada les he comptat, he baixat per una altra banda que n'hi havia menys que per on he pujat i tot i així m'han sortit més de 500. Totes les escales estan protegides per centenars de Torii (les portes aquestes vermelles) alineats l'un darrere l'altre, pel que tens la sensació d'anar per un passadís vermell tota l'estona. Com ja he dit, de baixada he tornat per un altre lloc travessant un poble que ha resultat ser Tokofuji (o algo així) que és el que hi ha entre Inari i Kyoto. Això demostra que he pujat uns quants quilòmetres d'escales xD A Inari m'he adonat que la gent acostuma molt a saludar els desconeguts quan se'ls creuen, un costum que era molt comú al Japó però que ara sobretot prop dels nuclis urbans s'està perdent. Ara sóc en un bus camí d'Ohara. Vaig fer bé de mirar el tema del transport perquè hi ha unes 15 parades de busos i cada parada té entre 2 i 6 busos diferents. En aquest cas era la parada C-3 i el bus 17. El preu són uns 580 yen i els hauré de pagar al baixar del bus.

Fushimi Inari





14:15 - Després de voltar mitja hora per Ohara he parat a dinar. Ohara ÉS car, per menys de 1000 yens és difícil -per no dir impossible- menjar sense quedar-te amb gana. Per sort a fora hi ha una màquina expenedora de gelats que visitaré tal com surti d'aquí. A Ohara, a més, no hi ha cartells en anglès, pel que vas totalment a cegues.

16:00 - Què pels pèls. Acabo d'arribar a l'estació de busos que el bus ja marxava, però per sort el conductor m'ha vist intentant creuar la carretera (el semàfor triga una eternitat) i m'ha esperat. Després de dinar he passat del gelat perquè val 300 yen, tot i que després he acabat caient perquè tenia gana, feia calor i a més tenia curiositat per saber com era aquell sandwich de gelat de tè verd. Estava bo però han estat tres mossegades de 100 yens cada una. Però ja torno a adelantar coses.

Al sortir del lloc on he dinat he continuat cap a l'esquerra fins a arribar a una casa molt antiga que té un jardí japonès amb un arbre que és molt famós per ser gairabé milenari (té uns 700 anys). L'entrada eren 800 yens, caríssima, però aquí a Ohara totes valen molta pasta. De totes maneres ha valgut la pena perquè aquí podies moure't lliurement pel jardí i per la casa. Podies anar a l'habitació principal amb vistes al jardí i sobre el terra de tatami hi havia una estora vermella rodejant tota l'habitació perquè poguessis seure. Allà et servien un té verd de qualitat junt amb una pasteta d'aquestes del Doraemon (no recordo el nom) que si no recordo malament el farciment és de llenties però és dolç i era molt bona. El tè era molt amarg i a més tenia molta consistència però es notava que era de qualitat. Te'l servia una japonesa com si fos un ritual, pas per pas i lentament, tot molt estudiat i amb les reverències pertinents. Una experiència curiosa.

La casa de tè i el seu Jardí



Després d'això he anat a voltar pel poble però degut al mal de cap he decidit tornar. No és gaire però si que tinc la molèstia, crec que és culpa del sol que m'ha donat aquests últims dies, res que no es passi amb un paracetamol. No me l'he pres al matí perquè no m'agrada prendre medecines però en aquest cas faré una excepció. Després una dutxeta i a jugar amb la DS... dic, a descansar jejeje Per cert, respecte a Ohara s'ha de tenir en compte algunes coses per decidir si compensa anar-hi: El viatge en bus és car, surt per 1160 yens anada i tornada i són algo més de dues hores. L'alternativa és un combo de metro i bus (està explicat al planning del desè dia crec) que triga una mica menys d'hora i mitja (40 minuts anada i 40 tornada) i és una mica més car. El JRP no serveix de res per anar a Ohara.

Gelat de tè verd. Era molt bó!

I aquí podem veure una mica del paissatge i arquitectura d'Ohara



A banda d'això, menjar i beure és car. 1) Les màquines expenedores a tot Japó són cares (entre 100 i 150 yens). 2) el menjar a Ohara ronda els 800 - 1500 yens, sent els 800 que no quedes tip i els 1500 que et quedes bé. El contrast contra els 400 - 600 de Tokyo és evident. 3) Els temples i jardins són cars. L'entrada ronda els 700 - 800 yens cada un amb alguna excepció d'un mini temple per 300 yens, però res que no hagueu vist abans. Segurament la casa de tè on he estat jo és la visita més recomanada. També cal dir que no he explorat massa la zona, he aprofitat molt poc el viatge i possiblement hi ha moltes coses interessants a veure a part del que he comentat. Aquí cadascú haurà d'investigar per la seva banda. També recomano venir molt aviat, jo he agafat el bus a les 12 i pico perquè primer he volgut anar a Inari, que pensava fer-ho ahir però amb el viatge a Osaka va quedar descartat. Sigui com sigui, en el proper viatge que faci donaré prioritat per exemple a Koyasan, que aquest cop no he visitat per falta de temps però crec que val més la pena que Ohara.

19:22 - Acabo de fer una migdiada i encara tinc una son... soparé algo, recolliré coses i a dormir, demà deixo l'habitació pel que m'hauré de llevar aviat i és millor que empaqueti ara tot el possible.
Avui era el dia de Ohara, però no hi he anat perquè havia d'anar a Osaka a comprar una càmara. Després d'informar-me per internet he anat al que es coneix com a Den Den Town, l'equivalent d'Akihabara a Osaka. I què puc dir. El material que pots trobar és més variat i més barat que el de Tokyo. Després d'hores donant voltes i havent vist bastantes càmares he acabat per decidir-me per una com la que ja tenia, de segona mà. Els preus que m'oferien eren diferents segons la botiga, tots per sobre dels 20.000 yens. Finalment, he trobat una botiga on la venien per 18.600 yens, i després de regatejar una mica he aconseguit rebaixar-ho fins els 17.000. Tenint en compte lo car que està el yen, és un preu boníssim.

Un cop aconseguida la càmara m'he dedicat a rebuscar altres coses per les botigues de manga i videojocs i he trobat coses molt interessants. Si tingués lloc a la bossa m'hauria emportat moltes coses, sobretot material retro, perquè hi havia autèntiques gangues (super nintendos a 15€, aquí a barna les venen a 50). He dinat a un lloc per la zona que estava prou bé i he seguit el carrer fins la zona comercial que hi ha a les afores de Den Den Town. Semblava una espècie de Shibuya en miniatura peró era tot cobert. També hi havia bastantes pantalles gegants (a la zona descoberta que dóna a la carretera) però no són ni molt menys tant impactants com a Tokyo. Hi ha molts restaurants amb figures gegants penjades, desde dracs fins a toros, passant per crancs. Molt curiòs, és una manera de cridar l'atenció, i ho aconsegueixen. Després he volgut anar cap a l'estació i sopar per la zona però m'he desorientat i m'he acabat perdent durant gairabé una hora. Prenent la lluna com a referència he anat fent batudes per la zona i finalment he trobat el Den Den Town. He sopat fins a quedar-me tip per només 400 yens. A les zones turístiques inflen molt els preus però buscant bé he trobat fins i tot llocs on un plat de fideus costa 200 yens. En aquest cas he menjat fideus amb una espècie de curry molt picant. Ah, i a Japó l'aigua te la donen gratis, et van omplint la gerra amb aigua i gel només per tu. Un gran contrast respecte als espanyols que alguns et cobren fins i tot pels tovallons... després de sopar ja he anat fins a l'estació de Umeda amb el metro i d'allà he anat caminant fins JR Osaka per tornar a Kyoto.



Cada vegada estic més emprenyat amb l'hostal. Fa dos dies vaig fer una rentadora i vaig estendre la roba al terrat (que és el que diuen que has de fer). Doncs bé, encara no l'he pogut recollir. Tanquen la porta de les 21h a les 9h, ahir vaig marxar a les 7 del matí per tornar a les 22h i avui he sortit a les 8 i mitja (de totes maneres mai són puntuals, no valia la pena esperar.

Per si no fos prou, estic a l'estació de camí a Nara i m'acabo d'adonar que m'he deixat la targeta SD que vaig comprar ahir per la càmara. Si, si, aquella merda de targeta de 4GB que em va costar més de 15€. La meva recomanació: quan marxeu de viatge emporteu-vos el portàtil o almenys dues targetes de 8GB. No cometré dos cops el mateix error. Ara no tinc més remei que buscar per Nara i comprar ni que sigui una de 2GB, però pel que vaig veure et claven més de 10€, un timo, a més amb una de 2 i una de 4 seguiré sense tenir prou. Ja és trist, haver de gastar 25€ en dues targetes que sumen 6GB pel preu que a Barna compres una de 32. Clar, si trobés una botiga especialitzada sortiria molt més barat, però a Nara no crec que tingui més opció que conformar-me amb un supermercat 24 hores que són bastant més cars. Si hi hagués pensat quan era a Tokyo... però ara ja és tard i estem on estem.

Fa mitja hora he passat per l'oficina de correus. Al Japó en aquestes oficines pots trobar caixers automàtics internacionals. En aquesta en concret hi havia com 8 o 9 caixers. El problema és que el canvi està a 94.9 yens, i si quan era a 101 Caixa Catalunya m'oferia 92... feu càlculs. De 40000 yens que he tret es quedaran un 8 per cent de comissió que venen a ser uns 2500 yens si els càlculs no em fallen… que pot ser pitjor és evident, però toca els ous igual, amb això em pagava les targetes SD. Per tant, aquí ve la meva segona recomanació del dia: quan vingueu, canvieu a Narita. És molt més rendible. Pels que no ho sapigueu, en català rentable és "allò que es pot rentar", la paraula correcta en aquest cas és rendible. He d'escriure amb propietat perquè la meva germana és traductora i ferma defensora de la bona escriptura, no m'arriscaré a que em caigui el seu càstig diví. Un accent o un signe de puntuació me'l pot deixar passar (escric amb un mòbil!) però de rendible a rentable el mistyping no és excusa :-P

10:55 - 5000 yens. Uns 55€. Això és el que he hagut de pagar per una punyetera SD de 8GB. Algú ha dit timo? Quina ràbia fa quan et tenen enganxat pels ous... però no tenia alternativa, les altres dues botigues de fotografia avui estaven tancades. Estic que trec foc pels queixals.

11:18 - Un cèrvol acaba d'intentar-se menjar el meu mapa de Nara mentre el llegia. Li he hagut de treure de la boca mentre una japonesa es partia la caixa


Si, si, un d'aquests ha intentat menjar-se el meu mapa!

15:14 - La meva càmara de fotos de 300€ pràcticament nova acaba de passar a millor vida. S'ha acabat la bateria, li he canviat i ara diu "error de objetivo" i s'apaga tota l'estona. I passa just després de gastar-me casi 60€ en una SD de 8GB. A sobres amb la mudança vaig perdre totes les factures pel que possiblement no la podré reparar en garantia, per no dir que m'acaba de putejar mig viatge. En fi....

Aquest és el lloc exacte on s'ha espatllat la càmara. Aquestes fotos són fetes amb el mòbil.


Bé, en el moment en que escric això ja han passat 24 hores des de l'últim moment que vaig escriure. Explicaré com va anar el dia ahir. Al matí, quan encara tenia càmara, vaig visitar un temple que té una pagoda bastant gran. No en recordo el nom, però si recordo que va ser construït amb fusta pràcticament en tota la seva totalitat. Evidentment, al llarg de 1000 anys va cremar-se completament 5 vegades, les mateixes que van haver-ho de reconstruïr, l'última d'elles fa 500 anys. Vàries vegades van cremar-lo i d'altres van ser accidents per culpa dels llampecs. Quan estava fent fotos se'm va acostar un home que rondaria els 60 o 65 anys i va resultar ser un guia. Aquí és bastant comú que hi hagi guies voluntaris que no cobren i normalment ho fan per practicar el seu anglès. Aquest tenia carnet i tot, i ell no ha de pagar per entrar als llocs turístics.

Sigui com sigui em va estar explicant la història i el significat de tot plegat, fins i tot de cada figura de l'interior, en general va ser molt interessant. A més un cop va saber que estudio japonès em va estar donant classes de kanji, tot i que de la meitat de les coses ja me n'he oblidat. Després vaig anar a una zona de temples més al nord, vaig dinar en un lloc molt bé i barat (just al nord del gran buda) i després ja vaig encaminar-me cap al lloc on va espatllar-se la meva càmara.

Aquest és aquest home tant simpàtic que fa de guia gratuïtament (financiat per l'ajuntament)

Finalment vaig visitar el casc antic de Nara on encara queden algunes cases privades que tenen més d'un segle. EDIT: Casi m'oblidava. Tornant de Nara em vaig equivocar i vaig acabar a Osaka xD Vaig aprofitar per mirar càmares al Youbashi que hi ha davant l'estació (grans magatzems) i d'allà va sorgir la idea funalment d'anar el dia següent a buscar una càmara a aquesta ciutat. Després ja si que vaig agafar el tren correcte fins a Kyoto. Per cert, l'estació de Osaka és enorme i un autèntic laberint. A més, les màquines de tiquets del metro funcionen diferent que a Tokyo. Aquí fiques els diners i uns botons negres a baix et marquen diferents imports (fins on hagis ficat) i només has de fer clic a l'import correcte. En el meu cas eren 230 yens. I si, has de saber l'import, pots consultar-ho a hyperdia o preguntar-ho a qualsevol persona que treballi allà. Ja miraré de buscar una foto de les màquines i explicar-ho bé, perquè si no saps com va pot ser un infern treure el tiquet.

dimecres, 25 de juliol del 2012

DANGER!! En aquesta entrada m'he flipat, he tingut moltes estones lliures i he escrit coses que no venen al cas. Proceed at your own risk.

07:13 - Esperant el tren bala, en 15 minuts me'n vaig cap a Hiroshima. Quan he sortit de l'hotel cap a les 7 menys quart, m'he trobat penjat a la porta del carrer un sobre adreçat al meu nom de l'staff de l'hotel. L'he agafat extranyat i he notat que a part d'un paper hi havia alguna altre cosa. Quan he mirat dins, eren unes claus. Claus de la meva habitació, que ja en tenia. A la carta deia que les havien trobat a la.caixa dels check-out i que sense elles no podria entrar ni sortir ja que la porta de l'entrada la tanquen amb clau quan no hi són, que és la major part del dia. Ahir vaig descobrir més "futons", que no ho són, dins l'armari i me n'he ficat dos més. Ara si que està més o menys habilitat per dormir. No és com l'altre hotel però almenys aquest matí no m'he llevat amb tot el cos dolorit. Canviant de tema, tinc el cos super cremat. Concretament el coll (la nuca, no em surt en català) i els braços, principalment la zona de les espatlles. Crec que aquestes zones es posaran morenes, perquè amb la de dies que falten perquè els dóni el sol... més raó per necessitar crema solar, una crema que no tinc. Preneu nota si alguna vegada veniu a l'estiu. També recomano una gorra/barret que tampoc tinc. El sol, quan pica, és per quedar-se inconscient. No proveu a caminar-hi a sota a les 12 del matí quatre hores després de llevar-vos, sense res a l'estómac i havent caminat quatre o cinc km perquè us dic per experiència que no és bona idea xD

Dono fe, el sol pica MOLT


Ahir vaig comentar que se m'han espatllat els auriculars. Vaig comprar en un Lawson uns i va resultar ser un mans lliures amb UN auricular. 7€ a la brossa. Avui en un quiosc he comprat uns de veritat, 11€. Estan bé però trobo MOLT a faltar el control de volum i play/pause que tenia en els que s'han espatllat. Era suuuuper còmode, podia no tocar el mòbil tot el dia i anar parant, engegant, canviant volum o passant cançó en 2 segons. És el que hi ha. Acabem de fer una parada a Shin-Osaka. Osaka, la segona ciutat més gran de Japó. No sé si em donarà temps de passar-m'hi, suposadament he d'intentar anar alguna tarda després de visitar Kyoto, però arribo tant cansat que se'm passen les ganes. Ara ja a Kyoto em queda un dia, tot i que hi dormo tres més, perquè avui tornaré molt tard de Hiroshima i Miyajima i demà vaig a Nara. Demà passat si que sóc a Kyoto però tinc coses a visitar, així que em sembla que Osaka quedarà pel proper viatge.

08:45 - A punt d'arribar a Hiroshima. L'altre dia pensava que estaria bé tenir una càmara en 3D. Tinc un projector 3D HD, i és interessant poder-hi veure fotos i videos en aquest format. El que no recordava i no he pensat en tots aquests dies és que tinc la Nintendo 3DS! Vale que la càmara és una púrria de 0.3mpx, però en condicions de bona lluminositat fa fotos acceptables, suficient com per fer 10 o 20 fotos en els llocs més emblemàtics i algun que altre video. Bé, sigui com sigui, pel proper viatge intentaré portar una càmara 3D en condicions. A Akihabara i a Shinjuku vaig mirar en un parell de botigues però no tenien càmares d'aquest tipus, a més amb el canvi actual en aquests moments costa el mateix comprar-ho aquí que allà. Clar, si ho comprés ara podria utilitzar-ho ara i portar-me algunes fotos del viatge, però prefereixo mirar-me unes quantes reviews amb calma quan torni per trobar la més adequada en relació qualitat-preu. Pixmania serà la primera opció a mirar, és on vaig comprar la que tinc ara. De fet allà mateix vaig mirar alguns models 3D, però eren més cars (400€ en amunt) i finalment em vaig decidir per la Nikon que tinc ara, no arribava als 300€ i era la millor compacta de gama mitja-alta que hi havia en aquell moment. El punt definitiu per descartar la càmara 3D és que en aquell moment no tenia el projector 3D, el qual vaig comprar pocs mesos més tard. Una llàstima. Ja sé que tot això té poca relació amb el viatge, però al cap i a la fi la meva intenció és deixar plasmada la meva experiència al Japó, i els meus pensaments en formen part. A més, m'he acabat ja dos llibres de Carlos Ruiz Zafón i he de fer durar el tercer, que poca cosa em queda al Kindle que no hagi llegit ja xD Ah, una altra recomanació: si us agrada llegir i veniu a Japó, val la pena comprar un Kindle! Per 99€ en teniu un a casa, és el preu de 5 llibres de butxaca o 3 de tapa dura, i us estalviareu un pes i volum molt interessants a les vostres bosses ja que podeu portar un munt de llibres electrònics. I creieu-me, si sortiu de Tokyo tindreu mooolt temps per llegir. A més, he descobert que la funda del Kindle no oficial que vaig comprar és perfecta per portar el Japan Rail Pass i que no es faci malbé. Si sou més de consoles que de lectura, us aviso que amb les hores que passareu al tren us quedareu sense bateria aviat i l'anireu carregant constantment. Personalment no he tocat ni la DS ni la 3DS en tot el viatge més que una hora a l'avió, però fent un càlcul estimat de 4-6 hores d'autonomia ja ens podem fer la idea. En fi, el tren està entrant a l'estació de Hiroshima.



09:24 - Vaig oblidar-me d'informar-me sobre com arribar al lloc on va haver l'explosió de la bomba atòmica. El tramvia que et porta al port de miyajima-guchi també et porta fins aquí. Es pot agafar el número 2 o el 6. El JRP no és vàlid. Es paga a la sortida, 1.50€ per viatge. Crec que també hi ha un all-day-pass però no sé quant val i només necessito fer tres viatges -4.50€- pel que no crec que em surti a compte i en tot cas dubto que hi hagi gaire diferència. M'he fixat en un detall i és que cap japonès/a ha volgut seure al meu costat. He vist vàries persones buscant un lloc lliure que han preferit quedar-se de peu. Un senyor gran buscava lloc i davant meu un japonès s'ha aixecat per cedir-li el seu seient i ell s'ha quedat dret allà al costat. Això no m'havia passat enlloc fins ara.

ACTUALITZACIÓ 10/06/2013: No veig que comentés res del museu, tot i que em sonava haver-ho fet. Demà actualitzaré l'entrada, que ara ja me'n vaig a dormir.



13:31 - Vale, acabo de passar molta vergonya. Després de dinar he retrocedit una parada del tramvia a peu per anar fins al castell de Hiroshima. Després, he tornat al tramvia per anar a Miyajima. La següent parada després de pujar era la del A-Bomb Dome (on ja havia estat, que és el lloc on va esclatar la bomba i on hi ha el museu) i com que m'han vist amb cara de guiri han pensat "aquest baixa aquí però no s'ha enterat". Dues senyores grans han començat a dir-me algo que no he entès, he sentit algo d'una targeta o no sé què. Finalment, el propi conductor (per flipar xD) s'ha baixat del tramvia i ha vingut corrents a dir-me algo que no he entès, però sé que era el mateix que em deien les senyores. Primer m'ha semblat -un altre cop- que em deia algo d'una targeta i he començat a creure que havia de pagar abans o algo, la qual cosa em sorprenia perquè en teoria es pagava al baixar. Finalment he entès que deia algo de que l'última parada era miyajima-guchi i jo "si, si, miyajima". Aleshores m'han dit "ah, ah, ok, ok". En aquell moment ja tenia clavada la mirada de 50 persones sobre la meva persona i ja no sabia on fondre'm xD El conductor ha tornat corrents al seu lloc i ha arrencat. Les coses que passen... this is Japan. PD: La Nintendo 3DS fa unes fotos horroroses. Com a càmara fotogràfica no té futur, ja ho sabia, però ho he corroborat.




14:32 - Esperant el Ferry a Miyajima. Al sortir de l'estació hi ha un cartell de JR senyalant a la dreta, però hem d'anar a l'esquerra. A la dreta tenim una estació de tren de JR. Anant cap a l'esquerra tenim el port. Allà si que veurem dues entrades, la de la dreta és la de JR que podem agafar amb el Japan Rail Pass. Aviso que el tramvia triga més de mitja hora des de l'estació de Hiroshima fins aquí. Pel que veig hi ha ferries fins les 21h llargues, però l'últim Shinkansen no sé a quina hora passa, així que jo recomano marxar no més tard de les 19h de Miyajima. Tenim 15 minuts en ferry més uns 40 de tramvia, pel que ens podem plantar a l'estació cap a les 20h i arribar a Kyoto cap a les 22h (són uns 105 minuts en tren bala). També he de desmuntar la primera opinió sobre la gent i la seva visió dels estrangers, m'ha semblat que eren bastant freds i mantenien distàncies més que en altres llocs però no puc generalitzar. Després de "l'incident" al tramvia, quan ha baixat el conductor i tot perquè no em passés la parada, una de les senyores m'ha començat a explicar en un anglès sorprenentment decent (tenia almenys 60 anys) que faltava mitja hora de camí i fins i tot m'han fet lloc per seure. Ja sóc dalt del ferry, observant a dues japoneses que estan com un tren donant bots d'alegria mentre ens acostem a l'illa xD



18:11 - Tornant cap a Hiroshima. Resulta que la línia JR arriba fins a Miyajima-guchi. És important saber-ho perquè si tenim JR Pass la tornada no cal fer-la amb el tramvia, a menys que volguem tornar a visitar el lloc on va esclatar la bomba. Miyajima està molt bé. És el lloc perfecte per anar amb la parella, que casualment, no és el meu cas xD els cèrvols campen als seus aires, de fet he vist com s'acostava un a una nena que devia tenir 11 o 12 anys, li ha ficat el cap dins la motxilla i quan ella -acollonida- ha intentat treure la motxilla el cèrvol ha tret el cap amb una bossa de plàstic plena de menjar penjant de la boca xD la pobra apenes ha aconseguit recuperar-la i ha començat marxar caminant ràpid mentre el cèrvol la perseguia, persecució a la qual s'ha afegit un segon cèrvol. Al final ella ha apretat el pas i els cèrvols han perdut l'interès. De fet més tard he vist un altre cas igual, aquest cop era una dona i el cèrvol li ha ficat el cap dins el bolso sense que ella s'adonés. Al cap d'uns segons una amiga l'ha avisat i s'han ficat a riure (no han rigut tant al veure com de persistent era el punyeter).

Això us serveix d'avís per quan vingueu: bosses tancades i evitar portar menjar que puguin olorar. La porta de Miyajima és xula, com ja sabia, abans de marxar ha baixat bastant la marea i t'hi podies acostar uns 50 metres més. Per la nit diuen que hi arribes caminant. Un grup d'espanyols s'ha tirat a l'aigua amb banyador i han anat fins allà. Com sé que eren espanyols? Fàcil, a 100 metres de distància escoltava com cridaven al company que hi havia a terra fent-los fotos. A tot això, avui m'he trobat amb molts espanyols. Al museu de la bomba que hi ha a Hiroshima m'he trobat amb un grup i a Miyajima amb tres més. Continuant amb el tema de Miyajima, he visitat un temple després de voltar pel poble i finalment he començat l'ascens a la muntanya, ascens que he deixat a mitges després de pujar un km i veure que faltaven gairabé 3. Com ja avisaven en una senyal, pujar quan comença a fer-se fosc és mala idea. És enmig del bosc i bastant accidentat i ja t'avisen que no hi ha llums i es triga 120 minuts a pujar i uns altres tants en baixar, i avui no tenia ni temps ni forces per fer-ho. Quan he baixat he tornat per la zona del Torii (la famosa porta) i després ja he agafat el ferry de tornada. La càmara de fotos diu que puc fer 75 més de més de 1350 que porto fetes des de que he arribat. Evidentment he de comprar una targeta SD, ja que porto 8 dies aquí i em falten exactament 8 més. Si, aquesta nit es cumpleix la meitat del viatge. A partir d'ara és un compte enrere! M'estic plantejant de pujar cap al nord, potser fins a Sapporo, el dia que tenia planejat anar fins el Fuji. Del Fuji l'únic que em fa gràcia és fer la típica foto amb el volcà inactiu al fons, i no crec que això justifiqui 4 hores de tren amb varis transbords. Si més no, no en aquest viatge. De totes maneres m'ho he de pensar. El JRP acaba el dia 1, així que tinc dos dies on puc fer hueco per aquest viatge al nord. En fi, estic a punt d'arribar a Hiroshima. A veure si trobo un lloc on tastar el famós okonomiyaki, ja que aquest migdia no l'he trobat (això si, m'he menjat un yakisoba boníssim)



19:55 - La bateria del mòbil és gairabé esgotada. Finalment he pogut sopar Okoyonimaki. És una barreja de coses bastant rara, en diuen la pizza japonesa més pel mix d'aliments que no pas per cap altra cosa, ja que comparteixen poc més que el formatge. Té de tot, inclòs fideus. A mi em sembla més aviat una lassanya amb moltes coses, guardant distàncies, però hi trobo més similituds que no pa amb la pizza. He fet una foto del lloc, ho recomano. És a dos carrers de l'estació, una mica amagat. M,ha costat 1250 yens el plat i una cervesa, és una mica car però he vist llocs on ho era encara més. He estat buscant una botiga on hi hagués targetes SD però només n'he trobat una i era de 2GB. No l'he comprat. Prop de l'hostal de Kyoto, de camí a l'estació, hi ha uns grans magatzems que es diuen Bic Camera (si, bic, no big) i allà segur que en tenen, el problema és que no tinc ni idea de a quina hora obren. Avui quan he passat pel davant estava tancat, eren les 7 del matí. Demà vaig a Nara, la idea era agafar el tren de les 08:52 aproximadament, pel que si m'acosto a les 8:15 o així amb una mica de sort m'ho trobo obert. Si no, hauré d'investigar per veure si allà a Nara hi ha alguna botiga d'electrònica. El dia en general ha estat molt bé, ha valgut la pena, però és cert que un dia adicional és preferible tant per Hiroshima com per Miyajima. De totes maneres per un primer viatge ho veig bé, prefereixo deixar coses pel camí i veure-les en un proper viatge que no pas anar amb l'estrès dels canvis d'habitació i tota la pesca. Demà a primera hora he d'aconseguir diners. Robaré un banc o algo, ja veurem. Evidentment és broma, al costat de l'estació està la central de correus i allà tenen caixers internacionals. Caixa Catalunya m'exprimirà viu (fijo que em dóna un canvi de 85 o 86) però és el que toca per haver-me volgut arriscar a esperar a veure si el canvi m'era favorable més endavant i no ho ha estat. A Narita ara donen un canvi de 91 i qua vaig canviar jo era de 93. No hauria d'haver sigut tonto i hauria d'haver canviat tots els euros el primer dia, ara perdré 100 euros més per la face. Visca el capitalisme.

21:05 - Ja portem més de mig camí, acabem de parar a Jimeji. Abans estava pensant que per fi he superat l'etapa de les agulletes. M'ha passat tal com va ocórrer quan vaig començar a agafar la bici i és que durant els 5 primers dies -amb les seves nits- cada vegada tenia unes agulletes més intenses i en el sisè dia es van esfumar. En aquest cas les he hagut de patir durant set dies, ahir sobretot la cuixa esquerra em costava moure-la i aquest matí m'he llevat fresc con una rosa. Genial, tenint en compte que em queden 8 dies pel davant. Aquests dies dec haver caminat gairabé 100km, i si he de seguir al mateix ritme més em val superar aquests entrebancs. I aquí tenim una altra cosa a tenir en compte: si ets un vago no vinguis a Japó! A menys que pretenguis quedar-te només a Tokyo més val que et preparis per suar, i no només per la calor. I ojo, que fins i tot quedar-se només a Tokyo també pot cansar lo seu, allà també vaig recórrer varis km diaris.

22:32 - A l'hostal. Finalment he comprat una SD de 4Gb en un 7eleven (supermercat 24 hores japó n'està plegat) però m'ha costat 15 euros. Pel mateix preu a barna tens una de 8 o 16gb. El pitjor és que segueixo necessitant una altra perquè he gastar una de 8gb en 8 dies i precisament queden encara 8 dies. Tornant del 7eleven he pogut jugar a "esquiva el borratxo" i és que m'he creuat amb el que semblava tota una empresa que aparentment tornava d'un d'aquests típics sopars "beu-tot-el-que-puguis". I aquí també hi havia noies, pel que suposo que ja no és només algo que fan els homes tal com em pensava -i vaig comentar-. En fi, vaig a rentar-me les dents i demà serà un altre dia. Em volia llevar aviat per anar a Nara però em sembla que dormiré el que hagi de dormir i ja em llevaré quan el meu cos digui que ha descansat prou. おやすみ!